El patriarcat vol passar pàgina i ràpid després dels primers moments de desconcert en comprovar que per a una noia de 18 anys veure's envoltada, assetjada, grapejada i penetrada per cinc salvatges que la doblen en mida i edat no suposa necessàriament intimidació sinó, en el millor dels casos, prevalença i, en el pitjor, gresca i excitació sexual. Completada la marató de cops de pit i lamentacions per part de les autoritats i esgotada la llista d'institucions internacionals estupefactes perquè, a Espanya, es jutgi primer si la víctima d'un delicte sexual mereix la condemna del seu agressor, la bandada diària del masclisme institucionalitzat torna a trotar com si res no hagués passat i tot el mal hagués estat reparat.

El ministre que ens va informar que el jutge discrepant, Ricardo González, tenia un "problema singular" i tothom ho sabia, no té res més a dir i espera que es relaxi la tensió entre el poder executiu i el judicial. Els jutges proclamen indignats que ningú no en sabia res i surten a protegir els seus col·legues del tribunal de Pamplona perquè, com tots sabem, a Espanya els jutges estan indefensos i desprotegits i sempre són víctimes d'una societat i un sistema cruels. El jutge del vot particular de la gresca es mostra tranquil i agraït mentre proclama que només parla en interlocutòries i sentències de les quals, pel que sembla, no es pot parlar sense atemptar contra la seva independència. Aclamats intel·lectuals tornen a exigir explicacions sobre la vida sexual de la víctima, en mitjans de difusió massiva que confonen la llibertat d'expressió amb l'estupidesa en nom de l'audiència. Una comissió aclaparadorament masculina reformarà, una altra vegada, el Codi Penal per deixar clar d'una vegada què és la violació i quan condemnar-la.

La bandada diària del masclisme institucionalitzat torna a trotar com si res no hagués passat i tot el mal hagués estat reparat

De les coses que haurien de passar per protegir efectivament la llibertat sexual de les dones, ni parlar-ne. Res de posar en marxa d'una vegada el pacte contra la violència masclista i deixar de furtar-li els dos-cents milions d'euros que el govern espanyol i Ciutadans no pensen incloure tampoc en aquests pressupostos. Res d'intensificar els cursos i la formació en el poder judicial per evitar que el delicte de violació continuï sent l'únic on la víctima ha d'acreditar la seva resistència a qualsevol preu. Res d'adoptar mesures efectives per promoure la perspectiva de gènere en la legislació i en la justícia. Res de proscriure els llocs com Forocoches on diàriament s'assetja, es persegueix, s'intimida i es viola virtualment desenes de dones publicant la seva vida i les seves dades, com li ha succeït a la víctima de La Manada. Res de demanar explicacions pels espectacles mediàtics de masclisme, violència sexual i cosificació de les dones en nom de l'audiència.

I així seguirà fins que tots tornem a plorar amb la pròxima dona violada que vegi com se li destrossa la vida, esperant una justícia que no arriba.