Que el líder del Partit Popular abandoni la Moncloa gairebé alhora que el nou Govern pren possessió i es desactiva el 155 no deixa de ser una forma de justícia poètica; això sí que és tancar un cicle. Encara que pot ser que un dels efectes més inesperats de l'èxit de la moció de censura sigui que Carles Puigdemont i Mariano Rajoy estiguin experimentant o patint a aquestes hores sentiments i sensacions com ningú podria imaginar; especialment l'expresident Rajoy.

Carles Puigdemont se sent il·legítimament exiliat del seu país, desallotjat per la força de l'Estat del seu càrrec de president legítimament elegit pels seus conciutadans en unes eleccions lliures i democràtiques. Escoltant els portaveus del Partit Popular, especialment el sempre sobreactuat però molt revelador Rafael Hernando, queda clar que els populars i Rajoy també se senten avui exiliats de manera il·legítima de la Presidència del govern d'Espanya, desallotjats injustament del poder per la força d'una conspiració tan sinistra com perillosa.

La diferència entre un i un altre rau que en el cas de Puigdemont hi ha molta veritat, mentre que, en el cas de Rajoy, tot és una ficció. Els sentiments del president es basen en fets tan controvertits com ara que, sense intervenir sentència ferma, es trobi privat de facto d'un dret tan fonamental com el d'elegir i ser elegit. Els sentiments populars només responen a un relat construït per començar a fer caure el govern de Pedro Sánchez per qualsevol mitjà necessari.

Qüestionar la legitimitat de la presidència de Pedro Sánchez despunta com l'eix central del relat que el PP ja ha començat a preparar per competir en unes eleccions que perceben inevitables a mitjà termini

Pot ser que Rajoy, els seus ministres i el seu partit se sentin il·legítimament desallotjats del govern, però realment és tot el contrari: no hi ha res més constitucional i més legítim que utilitzar el mecanisme previst a la mateixa Constitució per substituir un govern democràtic per un altre. Fins i tot es podria dir que Pedro Sánchez accedeix al poder amb la legitimitat reforçada que confereix vèncer en una moció de censura constructiva, un mecanisme on el govern de torn sol jugar amb tots els avantatges. En el cas de Puigdemont o Oriol Junqueras, només l'ús i abús d'un mecanisme tan discutible com és la presó preventiva els impedeix d'accedir als càrrecs per als quals han estat elegits.

Qüestionar la legitimitat de la presidència de Pedro Sánchez despunta com l'eix central del relat que el PP ja ha començat a preparar per competir en unes eleccions que perceben inevitables a mitjà termini. Pedro Sánchez ha venut la seva ànima al diable separatista i Espanya a l'independentisme català per arribar de manera perversa i malintencionada a una presidència que era incapaç de guanyar en les urnes; reposar una injustícia tan gran és la crida que els populars repetiran una vegada i una altra als seus votants com a element mobilitzador. Mariano Rajoy, l'exiliat de la Moncloa, no renuncia a ser candidat. Ho sigui o no, a Albert Rivera se li ha acabat tenir l'exclusiva de veure només espanyols.