Tinc pocs dubtes respecte al fet que ERC acabarà abstenint-se per quadrar la investidura de Pedro Sánchez i encertarà en facilitar la constitució del primer govern de coalició d'esquerres des de la II República. Tinc més dubtes sobre si JxCat també ho farà, o al final s'equivocarà votant-hi en contra. L'opció que la CUP pugui votar al costat de la ultradreta, per molt diferents que siguin les seves raons i resulta obvi que ho són i que no són el mateix, sembla pura ciència-ficció; abans optaran per absentar-s'hi per pura supervivència. Pedro Sánchez s'havia de menjar els torrons a la Moncloa en funcions, però ara està molt a prop de clavar-los queixalada amb plens poders.
Resulta comprensible i bastant just que Esquerra faci pagar a Sánchez una campanya electoral on va acabar comprant tot el marc mental i el discurs de la dreta: l'independentisme desapareix perquè la Guàrdia Civil mai no falla i perquè la Constitució del 1978 és, en realitat, un llibre màgic de conjurs i encanteris polítics, el referèndum és aquest elefant a l'habitació del qual ningú no vol parlar i tot s'arregla il·legalitzant, penalitzant o empresonant i, al final, sempre cal intervenir TV3. Però l'opció que ERC pugui votar en contra de la seva investidura i sumar, per molt diferents que siguin els seus motius, els seus vots a la ultradreta semblen un risc excessiu i un error massa obvis per ser ignorats.
Pot ser que situar-se en el no al costat de la ultradreta s'entengui a Catalunya, però no a la resta de l'Estat, i l'independentisme necessita mantenir els seus afectes fora de Catalunya
Les raons per abstenir-se i evitar votar el mateix que la ultradreta s'amunteguen. Repetir eleccions només sembla una bona idea per a la ultradreta. No fer-ho suposaria frustrar el primer govern on hi pot haver partidaris de treballar per una solució que impliqui votar. Pot ser que situar-se en el no al costat de la ultradreta s'entengui a Catalunya, però no a la resta de l'Estat, i l'independentisme necessita mantenir els seus afectes fora de Catalunya. A més, per si amb tot això no n'hi hagués prou, l'experiència comparada resulta aclaparadora: tots aquells que han votat amb la ultradreta ho han acabat pagant: ho poden preguntar a Itàlia o a França.
A Esquerra se li demana una abstenció, no el vot afirmatiu. A ERC haurien de ser molt conscients que no valen el mateix. A canvi del suport actiu es poden reclamar decisions concretes i polítiques específiques. A canvi de deixar passar es poden negociar expectatives i oportunitats. Així funciona el mercat polític, aquí i a tot arreu.
La previsible abstenció d'ERC passarà la pilota del dilema a JxCat. Serà interessant veure com ho resol. Si pesa més la prioritat de facilitar un govern central que s'inclini pel #sitandtalk a, amb i per a Catalunya; o si s'imposa la imminència de les eleccions catalanes i la necessitat de distanciar-se d'un soci que podria escollir una altra parella per governar. El problema serà llavors explicar-ho. Argumentar que aquest govern de coalició PSOE-UP és el mateix que un executiu socialista que es recolzés en l'abstenció de la dreta no sona a coartada sòlida. Només cal veure com estan de contents Felipe González o José María Aznar amb la notícia.