La gent està farta del procés i hi ha cansament al món independentista. El mateix mantra de cada any ha servit aquest diumenge al cap de l'oposició al Parlament, Carlos Carrizosa, de Ciutadans, per aixecar acta del perquè s'han inscrit, hores d'ara, un 25% menys d'independentistes a la manifestació de l'11 de setembre. El mateix s'ha pogut llegir amb entusiasme en la premsa unionista de Madrid i de Barcelona. Són moltes les causes d'aquest retrocés -puntual o definitiu?, ja veurem- però hi pesen molt més la divisió, l'absència d'estratègia, l'enfrontament entre els partits, la falta de lideratge, la dualitat confrontació-diàleg i fins i tot l'experiència dels últims anys que, al final, la manifestació és una marea ciutadana, abans que no pas un pretès embafament o cansament.

El moviment independentista ha hagut d'aprendre moltes coses en els últims anys: una repressió policial i judicial sense precedents, inclosa la presó i l'exili dels principals dirigents polítics i socials; un control asfixiant de les finances de la Generalitat que transmet falsa idea que es desatenen necessitats dels ciutadans; el menyspreu a totes les institucions catalanes des del cap de l'Estat, que ja el 2016 es va negar a rebre la llavors presidenta del Parlament Carme Forcadell i el mateix va fer el 2018 amb Roger Torrent, fins al president del govern espanyol, que ni rep, ni contesta les cartes del president Torra. Aquesta situació sense lideratges forts en les institucions s'ha fet especialment difícil i dura.

Hi ha símptomes, tanmateix, que aquesta situació, transitòria, pot estar arribant al final i que els organismes unitaris estan en condicions de posar a sobre de la taula una proposta que trenqui la paràlisi actual. El Consell per la República amb seu a Waterloo i la taula de partits que es reuneix a Ginebra estarien bàsicament d'acord en el full de ruta per als propers mesos. Òmnium i l'ANC també hi han participat.

En qualsevol cas, l'independentisme sap que tots els cursos polítics s'inicien l'11 de setembre. També ho saben Cs, PSC o PP, que esperen que Carrizosa tingui raó. La maduresa es demostra, sobretot, quan les coses són difícils. I la manifestació de la Diada n'és una bona prova.