Tenim nou president i en poques hores hi haurà nou govern, però els vells reptes es mantenen. Fins i tot la Covid-19, que sembla haver entrat a Catalunya en fase de control després de mesos d’ensurts i manca de mitjans per fer-li front, ja es veu com un desafiament gairebé domesticat per obra i gràcia de la investigació i del procés de vacunació massiva. En un context de més inestabilitat social i econòmica, de cansament i desànim, comença una nova legislatura.

He comentat en altres textos que el president Pere Aragonès se’n surt molt millor a les rèpliques que als discursos escrits, preparats i llegits amb aplicació, a vegades excessiva. Tot i que les rèpliques poden no ser del tot improvisades, el nou president guanya quan surt al faristol sense papers a la mà i torna, amb un revés de rigor, sense trepitjar la línia, les argumentacions de l'oposició o la fatxenderia. La suma dels que se senten desaprofitats, desubicats, dels que s’ofereixen fins al ridícul a seure a la banqueta dels suplents, o dels que han perdut tants escons que ja són sols el residu d’un mal somni, són tractats, parlamentàriament, amb respecte, per poc que n’hagin fet ús en el seu torn. I el respecte, precisament, pot ser clau en la legislatura que presideix Laura Borràs i en el govern que inicia Pere Aragonès.

Els cent dies haurien de permetre també treure la raó a qui dubta del respecte del nou executiu a l’1-O, i avaluar si la manca de sectarisme i la unitat de proposta i resistència a la repressió encomana un govern que anuncien de gestió 

Respecte cap a la ciutadania, que amb el seu vot ha fet possible aquesta majoria parlamentària d’ERC, Junts per Catalunya i CUP-Guanyem. I respecte pels fins amplis i que es declaren compartits, i pels objectius a aconseguir, amb el temps i les formes de flexibilitat previstos. Els manuals diuen, però, que els fins s’expressen sempre amb les paraules declaratives esperades i plebiscitades en democràcia (progrés, igualtat, benestar) i que els objectius necessiten un horitzó temporal declarat i verificabilitat sobre el seu grau d’aconseguiment i transparència. De fet, els objectius, per fer-se realitat i incidir en la societat, necessiten, a més, fer ús dels instruments més adequats, i els cànons recomanen per a cada objectiu, de forma prioritària, un determinat instrument. Així, en temps de desnonaments salvatges, crisi i deute, la banca pública és un instrument fonamental per alleugerir la situació d’indefensió de les persones i de la micro, petita i mitjana empresa, defensant també l'ocupació de la gent que hi treballa. El frau organitzat sobre la manca de respecte a la normativa europea en relació als terminis de pagament de les grans empreses el varen denunciar al Parlament Europeu els eurodiputats Puigdemont, Ponsatí i Comín, i aquí ho explica amb molta claredat Octuvre.cat.

Per això crec també que els ara tan mal vistos “cent dies de gràcia” no són un ritual sense sentit, del qual es pot prescindir, per més que s’hagin allargat les negociacions prèvies a la formació de l’executiu. No s’improvisen, malgrat que són molt necessàries, les mesures pactades, ni amb la CUP-G ni amb Junts. I cent dies no són tant quan es desafia l’Ibex i els interessos monàrquics i establerts del PP i PSOE. La treva forma part dels procediments més formals de la democràcia, opini el que vulgui Salvador Illa.

Els cent dies haurien de permetre també treure (o donar, en el cas més dissortat) la raó a qui dubta del respecte del nou executiu a l’1-O, i avaluar si la manca de sectarisme i la unitat de proposta i resistència a la repressió encomana un govern que anuncien de gestió (que és, per si sola, a l’estat espanyol, impossible). Una unitat dels primers dies d’octubre del 2017 que s’ha de fer reviure. Com reconeix el president Puigdemont, en una carta a la militància de Junts, “la unitat és una prioritat tan difícil d’assolir ara mateix com, d’altra banda, irrenunciable”. I la fórmula que dona per començar a restaurar la unitat és, en primer lloc, el respecte com a fonament de confiança que acaba per forjar la lleialtat.

Fer front a la crisi ecològica, social i econòmica, doblegar definitivament la pandèmia, augmentar el benestar i reduir desigualtats amb més solidaritat, cultura i feminisme. Fer República i independència... Aquests són els reptes, i caldrà tota l’expertesa per defensar les promeses i fer front a les amenaces dels que no donaran ni cent dies de treva.

I caldrà fer del respecte, del foment de la lleialtat i de la confiança les prioritats indefugibles de cada dia.