Si d'aquí a uns anys volem fer la crònica d’aquest moment de derrota que vivim, n’hi haurà prou de reproduir algun dels discursos de Rufián al Congrés. I no només perquè s’ha tret la nosa de fer-los en català —només fa servir el català quan vol atacar/menysprear/insultar Junts—, sinó perquè la seva subordinació als interessos de l’Estat (versió Progre-Psoera-Podemita), retrata amb precisió la rapidesa amb què ens hem degradat.

És tal l’esforç per ser el nen consentit del progressisme espanyol, i és tal la renúncia als principis que deia defensar quan es va presentar per ser diputat, que ha esdevingut la metàfora de la claudicació. Només cal veure l’orgasme col·lectiu que tenen els espanyols d’esquerres —abans espanyols, que d’esquerres— quan fustiga el Congrés amb el seu aire de nebot emprenyat. Rufián representa millor que ningú la Catalunya sotmesa i adequadament dominada, entregada al bé superior de salvar Espanya de les maldats de la dreta. Pel camí oblida o camufla que el PSOE és l’instrument més eficaç que té l’Estat per mantenir Catalunya sota el domini espanyol, atesa la seva capacitat de mostrar-se com un mig amic (Peret en la memòria), i consentir, aplaudir i liderar tots els processos de centralització i repressió que hem patit.

El PSOE no perd mai de vista que tot el que fa té com a objectiu salvar la unitat d’Espanya. Però alhora es ven com una mena de salvador de Catalunya, malgrat que ha governat Espanya més anys que el PP, i en tots ells ens ha escurat la cartera, ha mantingut la pressió contra el català i ha fet esforços ingents per espanyolitzar-nos. Va ser el PSOE qui va fer servir els GAL contra els bascos, i després va justificar i blanquejar el crim d’estat; Va ser el PSOE qui va liderar la repressió contra els abertzales, i amb les il·legalitzacions dels seus partits, va poder governar Euzkadi el 2009. I va ser el PSOE qui va formar part de l’agenda repressiva el 2017 i qui, gràcies a la repressió que se’n va derivar, exili i presó al complet, ara governa Catalunya. Amb l’afegit que, a banda del seu paper repressiu el Primer d’Octubre, i gràcies al domini del PSC en totes les institucions catalanes, liderat per Illa (abrandat defensor del 155) i reblat per Collboni, ha endegat el procés d’espanyolització més sever i lesiu de les darreres dècades. I Rufián li riu les gràcies a aquest PSOE, els fa la feina bruta contra els seus adversaris, i blanqueja tot el que el socialisme espanyol ens ha fet als catalans. És el català útil al servei de la corona.

Rufián representa millor que ningú la Catalunya sotmesa i adequadament dominada, entregada al bé superior de salvar Espanya de les maldats de la dreta

Emperò, tot i que els exemples de declaracions i discursos corroboren a bastament aquest paper de vassallatge a Espanya, el darrer pronunciat al Congrés el dia de la compareixença de Pedro Sánchez per l’escàndol Cerdán, és el més significatiu i deplorable de tots. I probablement ni se’n va adonar, com acostuma a passar amb els lletrats del Twitter. Aquest és el paràgraf que resumeix aquesta davallada a la vergonya: “Rentin-se la boca, abans de parlar de gent —i ho dic jo, que no formo part de la seva formació— com Patxi López o Jesús Eguiguren, perquè han portat taüts dels seus companys mentre vostès literalment s’amagaven”. Més enllà de la fosca demagògia de parlar de taüts referint-se en exclusiva al PSOE —diria que les víctimes del terrorisme van estar molt repartides—, la seva elevació als altars d’Eguiguren i sobretot de Patxi López és una brutal declaració de principis. Eguiguren va ser president del grup parlamentari socialista al Parlament Basc i Patxi López va ser Lehendakari gràcies als vots dels 13 diputats del PP i d’un d’UPyD, però sobretot gràcies a la il·legalització dels partits abertzales. Recordem que Zapatero (sí, l’amic ZP) va presentar recurs contra Askatasuna i les plataformes d’amnistia i va aconseguir que el Suprem il·legalitzés les formacions. Gràcies, doncs, a tot aquest procés repressiu, Euzkadi va tenir per primera vegada un president no nacionalista.

I arriba Rufián, amb la seva acta de diputat independentista —sic— i eleva a categoria d’heroïcitat un socialista que va ser Lehendakari gràcies a la repressió a l’independentisme basc. Com ara mateix ha passat amb Salvador Illa, a qui ERC ha permès ser Molt Honorable. No m’estranya que el mateix Patxi López escrivís al seu Instagram que “hoy se respira socialismo en Cataluña”. Sens dubte és comprensible l’amor que tenen a Rufián els progres espanyols: serveis prestats.

Acabo amb un incisiu X que ha dedicat Gorka Knörr a Rufián, arran d’aquest discurs: “parlar espanyol/ fer servir el català per provocar a Junts/ dir desenes de vegades “Convergència”/ rentar la història de Patxi López, Lehendakari gràcies a la il·legalització de HB i els vots del PP/ referir-se a l’Estat espanyol un munt de vegades com a “este país” Rufián”.

Retrat complet.