La llibertat està en perill. La fraternitat sense la llibertat és, simplement, una imposició. Les ideologies totalitàries sempre sacrifiquen la llibertat amb l’excusa de la fraternitat. La crisi del coronavirus és aprofitada pels censors socialistes i dels comuns per intentar amagar la gravetat de la crisi amb crides al silenci. No estan sols, perquè una cort d’articulistes, tertulians i suposats acadèmics els fan costat. Ho advertia fa uns dies Vicent Partal en un contundent editorial. L’Intent desesperat de la soldadesca piulaire de tapar la boca a qui gosa criticar el govern de coalició “progressista” és l’anunci del que ens espera si no aconseguim separar-nos d’una Espanya cada vegada més nacionalista i més autoritària. La dreta va promoure l’aplicació del 155 amb el concurs de l’esquerra. Ara, l’esquerra, amb el concurs de la dreta i de l’extrema dreta (que només s’exclama perquè voldria més militars als carrer i més canya), imposa un estat d’alarma inoperant fins ara per convertir la ciutadania en soldats i amenaçar l’estat de dret i la seguretat de les persones. Les mesures que ha pres el govern espanyol són polítiques més que no pas sanitàries. Tot just dissabte passat Sánchez va decidir crear un Comitè Científic del Covid-19. La Generalitat, en canvi, ha seguit el consell dels científics des del primer dia.
Els que, moguts pel ressentiment o per l’odi, aprofiten qualsevol cosa per atacar el president Torra, han quedat desconcertats pel fet que el Molt Honorable hagi encarat la crisi, infectat i tot, amb més seny i anticipació que Pedro Sánchez. Torra va reclamar de seguida el confinament de Catalunya, com s’ha fet en altres llocs. A les Illes Balears, sense anar més lluny. A Catalunya governa l’independentisme, a les Balears el PSOE. S’entén, oi? Els articulistes republicans i adlàters que fan vudú amb Torra, van riure’s de l’anunci presidencial perquè no el podia aplicar. No negaré pas que hauria estat més encertat que el president hagués dit, per exemple, que la mesura que prendria el Govern de Catalunya, si en tingués la competència, seria confinar el país i que per tant reclamava al govern espanyol que tanqués les fronteres, els aeroports i etcètera, etcètera. Com que al president Torra va sortir-li la vena tarradellista i pujolista, que consisteix a fer gran el poder de l’autonomia quan no ho és, va semblar que anunciava una quimera. Es va esmenar de seguida i des de llavors que tothom veu la diferència entre la resposta catalana i l’espanyola a la crisi. Ahir, després de les respectives compareixences, també. Quin contrast! El govern espanyol no vol atendre la demanda del president català de confinar Catalunya per pur centralisme jacobí i per aquella tendència tan espanyola d’apel·lar a la gallardia patriòtica que no ha servit per aturar la infecció de la cúpula de Vox, de Podem o de la dona del president Sánchez. Sánchez reacciona com els d’España Ciudadana, la plataforma nacionalista impulsada per Ciutadans, que s’ha gastat una morterada de diners per il·luminar la torre Burj Khalifa, a Dubai, amb propaganda patriòtica. Els ha costat entre 68.073 i 95.285 dòlars o més i tot. Nacionalisme banal en el sentit més literal del terme. Com el dels militars escortant les autoritats civils.
A mans dels nacionalistes extremistes, la pàtria és l’escut dels inútils. Els militars que el “govern més progressista” envia a Catalunya per “marcar paquet” són pur nacionalisme militarista. Ens comptes de fer-se fotos a les instal·lacions del Prat, aquests “guerrers” haurien d’estar controlant les vies d’entrada i de sortida internacionals per fer real un confinament que salvi vides humanes. Margarita Robles, que quan feia de jutgessa semblava raonable, s’ha convertit en una mena de Cruella de Vil que esbronca els dissidents. Em surt de dins deixar-li anar aquell celebrat “¿por qué no te callas?”, si no fos que l’admonició dirigida a Hugo Chávez va sortir de la boca d’un rei tant o més corrupte que el cabdill bolivarià. Els demòcrates d’esquerra i republicans només poden ser antimonàrquics i antipopulistes. La militarització de la vida pública no ha estat històricament tan sols patrimoni de la dreta. Cuba, Veneçuela o...l’URSS en són un bona mostra. Si el 1630, com va explicar Carlo M. Cipolla en un deliciós llibret, les autoritats civils, amb el suport dels soldats, van haver de lluitar contra els prejudicis de l’església per afrontar l’epidèmia de pesta a Monte Lupo, un poblet de la Toscana; ara haurem de desfer-nos dels militars per tornar el poder als científics i al govern dels civils.
cAl final resultarà que la resistència estatal a fer aprovar el que és racional és el que ampliarà la base dels desafectes
L’independentisme s’ha convertit en la punta de llança de la reacció correcta per aturar l’expansió de la malura. Els científics catalans, i concretament el viròleg Oriol Mitjà, de l’equip del Dr. Bonaventura Clotet, són atacats des de la premsa amiga del govern Sánchez-Iglesias, per les seves suposades posicions polítiques. Mitjà ha hagut de sortir al pas de les calúmnies amb un article que és una vergonya que l’hagi hagut d’escriure. Els virus no distingeixen entre ideologies ni tampoc entre territoris, repeteixen els legionaris de paper, però el govern Sánchez-Iglesias distingeix entre científics bons, que són els que els “assessoren”, i científics dolents i desafectes al règim —amb les conseqüències pressupostàries evidents—. Quan la pressió de l’estat amenaça la llibertat i la ciència, la resposta cívica és una demostració extraordinària de resiliència. Amb les multes contra els polítics sobiranistes va passar el mateix. La campanya #JoEmCorono que va posar en marxa el Dr. Mijà per desenvolupar el tractament precoç del coronavirus, va recaptar 200.000 euros en 24 hores. A hores d’ara, gairebé n’ha aconseguit gairebé 600.000. La solidaritat ciutadana contrasta amb la gasiveria governamental. Espanya no mata, per desmentir les mentides dels nous “nuvis de la mort” antiindependentistes. Mata la ineficiència d’un govern espanyol altiu, insolidari i militarista. El temor del govern espanyol és que el confinament total que reclama Torra converteixi Catalunya en un territori a part, autogovernat. Al final resultarà que la resistència estatal a fer aprovar el que és racional és el que ampliarà la base dels desafectes. Llavors els legionaris de paper no hi podran fer res. Acabo l’article amb l’afirmació amb la qual arrencava el seu George Monbiot a The Guardian: “Les pitjors persones estan al capdavant del govern en el pitjor dels temps possibles”. Ell es referia a Boris Johnson i Scott Morrison, el primer ministre d’Austràlia. Nosaltres patim la ineficàcia del tàndem Sánchez-Iglesias.