Els humans som animals diürns i la nostra activitat natural segueix el cicle de llum-foscor, dia-nit. Com tots els organismes que vivim a la superfície de la Terra, els humans ens “sincronitzem” amb la nostra font principal d’energia, el Sol, i ho fem mitjançant un rellotge intern circadiari, és a dir, mitjançant hormones i receptors que controlen l’expressió de gens, de forma que ens adaptem a la presència/absència de llum exterior (com ja us vaig explicar). Entre les hormones més conegudes que regulen aquest cicle circadiari hi trobem la melatonina. El nostre cos incrementa la producció de melatonina quan baixa la llum, i la seva concentració s'incrementa progressivament fins que torna a baixar, amb la llum del dia, i aquest cicle ens ajuda a descansar i regular el nostre cicle de son-vigília. Per això, moltes de les píndoles o suplements alimentaris que ajuden a adormir-se contenen o estimulen la producció de melatonina. Altres hormones, com el cortisol, també segueixen un ritme circadiari, però en sentit invers, de forma que en produïm un pic en despertar-nos, que ens ajuda a estar alerta, mentre que el nivell més baix és quan dormim profundament. Aquestes hormones tenen receptors a les cèl·lules, les quals responen adientment segons el moment del cicle circadiari. Aquest cicle circadiari està pensat per a ser constant, però se'ns dessincronitza quan canviem molt ràpidament de zona terrestre, per exemple, quan viatgem amb avió, amb el conegut i temut jet lag. Hi ha un temps de decalatge fins que el nostre cos torna a sincronitzar-se.
La nostra sensació de benestar interior depèn d'uns ritmes de son i vigília ajustats i sincronitzats al nostre ritme circadiari
També ens dessincronitzem a zones de la Terra allunyades de l’Equador, en què la diferència entre la durada del dia i la nit té una distribució anual molt variable i només en les setmanes pròximes als equinoccis hi ha una durada similar d’insolació; mentre que en els solsticis tenim distribucions de llum i foscor més extremes, que afecten i alteren el nostre comportament i la capacitat d’estar actius o de descansar prou, perquè el nostre ritme circadiari es veu molt desajustat. La nostra sensació de benestar interior i de rendiment laboral, intel·lectual o d’aprenentatge, i esportiu depenen d'uns ritmes de son i vigília ajustats i sincronitzats al nostre ritme circadiari.
Els avenços tecnològics, amb la il·luminació artificial, ens han portat a no dependre de la llum solar per a treballar o estar desperts. Ens podem preguntar què fixa actualment a la nostra vida el nostre rellotge intern, és a dir, què fixa realment el nostre ritme circadiari, si la llum solar o la nostra vida social. Un article publicat recentment fa un estudi a 112 adolescents (entre 13 i 18 anys; la meitat eren noies) per analitzar si el temps de son de cada dia està més relacionat amb els seus pics de melatonina (ritme circadiari intern) o amb constrenyiments externs, com ara aixecar-se per anar a escola. L’estudi és longitudinal, segueix les estones de son i vigília durant tota la setmana, tant en èpoques lectives com en vacances, i aquesta mesura la fan gràcies a un braçalet tipus rellotge intel·ligent. Un cop a la setmana, divendres vespre, els fan una mesura a la saliva de la producció de melatonina per a determinar-ne l’inici de la producció a la vesprada (en teoria, quan no hi ha llum del sol i se'n van aviat a dormir). L’estudi el fan a Singapur, molt a prop de l’Equador i que no té diferències significatives entre la durada del dia i la nit durant l’any. No fan mesures ni les setmanes d’exàmens ni les setmanes de viatges o trasllats, per tenir dades més consistents.
Segurament, no us sorprendrà que els seus resultats indiquin que hi ha un canvi significatiu entre els patrons de son-vigília dels dies d’escola respecte als caps de setmana. Les nits dels dies lectius, els adolescents estudiants se’n van a dormir més d’hora (al voltant de mitjanit) que les nits del cap de setmana (al voltant de la una de la matinada), però també s’aixequen molt més d’hora, cap a les 6 del matí, mentre que el cap de setmana s’aixequen cap a les 9 del matí. A mesura que els adolescents es fan més grans, van a dormir una mica més tard (de mitjana, 15 minuts més tard per any), però s’aixequen a la mateixa hora. En conjunt dormen unes 6 hores i escaig entre setmana i una mica més de 8 hores el cap de setmana. De fet, el comportament de son-vigília del cap de setmana és assimilable al de les vacances, en què no hi ha constrenyiment horari i els cicles de son-vigília són més regulars.
Els investigadors estudien, llavors, com es relacionen els pics de melatonina amb les hores de son i vigília, perquè volen observar: 1) si l’horari sense constrenyiments, és a dir, l’horari que segueixen els adolescents motu proprio és dictat pel ritme circadiari de melatonina i 2) si aquest ritme se sincronitza sempre amb la llum solar (recordem que és a Singapur, equatorial, amb 12 hores de dia i de nit tot l’any) o bé se sincronitza amb l’activitat social. Doncs bé, les mesures de l’inici de producció de melatonina (per tant, del cicle circadiari) se sincronitzen clarament a l’activitat social. Durant el curs escolar, la producció de melatonina se sincronitza als horaris dels 5 dies lectius i es produeix una mica abans de les 10 de la nit (unes dues hores abans d’anar a dormir) i va incrementant durant la nit; mentre que a les vacances, en un període llarg de dormir als horaris que ells volen, s’inicia la producció cap a dos quarts de 12 i se’n van a dormir a la 1 de la matinada. L’anàlisi de totes les mesures permet als investigadors concloure que el ritme circadiari no se sincronitza a la llum solar, sinó que intenta sincronitzar-se a l’activitat social i hores de vigília dels adolescents, però així com en el període de vacances hi ha un ajustament entre les hores de son-vigília, durant el curs, hi ha una dessincronització molt clara, tant en les hores de son totals com en el desajustament en la producció de melatonina, perquè els adolescents van a dormir més tard i s’aixequen més d’hora per al que correspondria al seu rellotge intern de producció de melatonina.
Ens podem preguntar llavors si aquest corriment del cicle circadiari té conseqüències sobre el rendiment escolar o en altres facetes de la vida. No ho han estudiat en aquest treball, però se sap que la cronificació dels desajustaments del cicle circadiari comporta problemes de salut (malalties metabòliques, insomni, manca de concentració), per la qual cosa els investigadors acaben concloent que caldria actuar perquè els seus adolescents (els nens petits van a dormir molt més d’hora, en principi) portin una vida més ordenada i d’acord amb els seus ritmes circadiaris de son i vigília. Entre les propostes hi ha: fer que els adolescents se’n vagin a dormir més d’hora segons els seus pics de melatonina; estabilitzar i homogeneïtzar els horaris entre els dies lectius i els caps de setmana durant el curs escolar, o deixar que s’aixequin més tard perquè l’escola comença més tard també. Si ara pensem en el nostre context social i en les nostres famílies, no sé si veieu gaire factible implementar algun d’aquests canvis d'horaris a casa directament amb els vostres fills… o creieu que han de ser canvis socioculturals molt més amplis. I tot això, sense dir res de la dessincronització del patró son-vigília dels adults, molts dels quals tenim problemes per a dormir sis hores seguides. Podria ser que ens estiguéssim fixant en els adolescents per no haver de pensar en els nostres problemes amb el ritme circadiari?