Una creixent onada de volatilitat, i que ve per quedar-se, amenaça de posar fi a costums arrelades a les files dels inversors a llarg termini, com la de “comprar i mantenir”. Això és, comprar en un moment en què el preu d'algunes accions sembla raonable i guardar-les, amb la confiança que, amb el temps, el valor, encara que no sigui d'un cop de pilota, creixi. El drama és que potser aquesta història de l'inversor tranquil hagi acabat.

L'FMI, al seu recent butlletí del 17 de març, anuncia que abordarà un estudi “sobre els grans canvis estructurals que s'estan produint en les finances globals i que plantegen desafiaments per a l'economia mundial”.

Segons Siddharth Tiwari, director d'estratègia de l'FMI, “la confluència d'aquests canvis té com a resultat elevar les tensions i el risc”. I, segons la seva opinió, “ja que les economies es tornen més interconnectades, els episodis de volatilitat s'estan convertint en una part permanent del paisatge”.

No només són les institucions les que mostren una inquietud creixent. També les empreses que cotitzen a les borses pateixen una gran incomoditat. Un acrònim anglès resumeix aquest sentiment que és cada dia més generalitzat: El VUCA, que significa “volatilitat, incertesa, complexitat, ambigüitat.” Molts executius pensen que l'ambient està carregat d'incerteses i que hi haurà altres crisis, encara que no se sàpiga quan. En qualsevol cas, hi ha gairebé unanimitat: El 2016 serà un any molt volàtil.

Un acrònim anglès resumeix aquest sentiment que és cada dia més generalitzat: El VUCA, que significa “volatilitat, incertesa, complexitat, ambigüitat”

Tot això està portant al fet que el món empresarial es posi a la defensiva mitjançant plans de reducció de costos i de recerca amb més eficàcia. No només són impressions. Les empreses de l'Ibex35 han retallat en 7.600 milions els beneficis el 2015. Els grans grups del CAC 40 de la Borsa de París han vist reduir els resultats un 12,5% durant l'últim any. I el mateix índex S&P 500 de la Borsa de Nova York ha vist el retrocés dels beneficis de les companyies que es formen al llarg dels tres últims mesos de 2015.

El problema addicional és que els riscos latents no només afecten les empreses sinó igualment els particulars. Aquests últims tenen un punt feble: Que el valor dels actius que tenen pateixi un fort deteriorament i no puguin aguantar.

Això sempre succeeix quan la conjuntura amenaça d'empitjorar, però aquesta vegada pot ser diferent. Quan es va desencadenar la Gran Recessió el 2008, una de les conseqüències va ser que es va aplicar la “repressió financera”, a saber que els particulars rebessin, per exemple, una remuneració més baixa pels dipòsits bancaris. L'objectiu era ajudar el sistema bancari a recuperar-se. Però al seu torn i a fi de compensar aquest efecte negatiu, els bancs centrals van aplicar la “repressió de la volatilitat” a través d'aprovar polítiques monetàries expansives. D'aquesta manera s'assegurava que el valor de les accions i del deute es mantingués en uns nivells raonables. En això consistia el pacte implícit entre el sistema financer i els particulars.

El problema és que això està deixant de funcionar perquè la influència dels bancs centrals sobre els mercats està decaient d'una manera irreparable, segons reconeix en els cercles que operen.

La influència dels bancs centrals sobre els mercats està decaient d'una manera irreparable

Els mercats han pres nota que així la funció estabilitzadora sobre el capital a llarg termini està deixant de ser operativa. Segons el prestigiós analista El Erian, assessor d'Obama, “el món està experimentant reajustaments de polítiques i economies que soscaven dues nocions que han ajudat els inversors que tenien per costum comprar i mantenir en els últims anys: Que el creixement global, encara que sigui temporalment baix, es mantindrà, i que els bancs centrals continuen sent capaços de reprimir la volatilitat financera, impulsant a l'alça els preus dels actius financers. Però aquest paradigma està arribant al final”.

Alliberada, la volatilitat pot fer que les pèrdues ocasionades seguint una estratègia conservadora de “comprar i mantenir” arribin a ser tan grans que l'inversor es vegi forçat a liquidar la posició per evitar danys majors.

L'analista Daniel Lacalle adverteix al llibre “La mare de totes les batalles” que “part del problema és que les operacions guiades per grans certeses tendeixen a ser més grans en volum que les normals i a mantenir-se més temps del degut”. I per això, recorda que “no es guanya en el moment de la compra sinó en el de la venda.“

“No es guanya en el moment de la compra sinó en el de la venda"

“Vivim un món boig, imprevisible, amb moviments ràpids”, diu Jean-Paul Agon, el primer executiu de la multinacional L'Oréal. Aquest nou escenari més incontrolable potser exigeix avui una inversió més a curt termini, o l'opció en el seu cas de recurs a la liquiditat. La llista d'esdeveniments probables i improbables s'ha fet tan llarga que exigeix prudència.