Últim minut del descompte de la pròrroga d'un partit de tres mesos sense cap xut a porta. Córner a favor. El porter ni puja a rematar perquè ningú creu en el miracle. I la defensa rival descuida les marques perquè veu la derrota a la cara de l'equip del Procés. I la pilota arriba a Artur Mas, el polític de suro, el que sempre flota. L'atura amb el pit, se la prepara, i engalta un canyardo imparable entre un núvol de cames. Gol. Un cop més gol.

I amb aquesta jugada, Mas guanya el partit i la Champions d'aquesta temporada aconseguint una cosa mai vista: una carambola multi banda en un partit de futbol. Apunti:

- Li fa el boca a boca a un Procés que començava a fer mala cara.

- Fa pujar la moral de la tropa.

- Queda davant de la seva gent com un campió. Com l'home que es va sacrificar pel país i que va saber renunciar fent el famós pas a una banda.

- Evita una derrota personal i una de CDC. En unes hipotètiques eleccions al març, Esquerra tenia moltes probabilitats de guanyar. Això hauria significat per Mas marxar per la porta falsa i una greu crisi per una Convergència sense líder i per refundar. En canvi ara Mas té temps per fer un partit nou que conserva el poder.

- Aparta Esquerra de la centralitat. Els de Junqueras aspiraven a ser el nou pal de paller i Mas els pren la joguina. Veurem per quant de temps, però de moment la continua tenint ell.

- Fulmina la CUP del no, la que va voler humiliar-lo i dóna aire a la del sí, a la de l'abraçada, a la municipal.

- Desinfla el colauisme que ja es veia lluitant per ser la segona força al Parlament. Però a la vegada, atenció, li dóna temps per agafar múscul.

- Descol·loca els partits del no que ja es veien en unes eleccions on poder millorar els seus resultats gràcies a una hipotètica desmotivació indepe. L'unionisme s'ha passat el dissabte fent el discurs del divendres, quan encara res havia canviat. La maniobra els ha pillat amb els pixats el ventre.

I aquest diumenge si que serà històric de veritat. Mai s'havia investit un president a l'hora i el dia en que la gent normal està a casa seva, al sofà, amb la mantenta, pesant figues, mentre a la TV hi fan una pel·lícula prescindible. Per tant, fins d'aquí una estoneta, que la festa continua.