L'OMS va declarar ahir l'emergència de salut internacional per la verola del mico. És la màxima alerta que l'agència de l'ONU pot activar "perquè els països posin en marxa els protocols necessaris amb què intentar contenir un brot viral i evitar que es converteixi en una pandèmia", segons ho assenyala la mateixa pàgina de les Nacions Unides. Recorda, a més, que l'última vegada que l'OMS va prendre una decisió d'aquest tipus va ser el gener de 2020, "quan va declarar la COVID-19 com a emergència de salut internacional". Aquí som, dos anys i mig després.

Tedros Adhanom va convocar el Comitè d'Emergència basant-se en el Reglament Sanitari Internacional el mes passat, quan es van detectar 3040 casos a 47 països, per avaluar si el brot de verola del mico representava una emergència de salut pública internacional. En aquella reunió, el comitè va resoldre per consens després de discutir que el brot no representava tal emergència. Tanmateix, el brot ha continuat creixent i ara hi ha més de 16.000 casos notificats a 75 països i territoris, i ja s'han donat cinc casos mortals. Amb aquestes xifres sobre la taula, Tedros va convocar de nou el Comitè dijous passat, però no van aconseguir posar-se d'acord. És a dir, que el Comitè no va arribar al consens de determinar l'alarma sanitària internacional. Davant d'aquesta situació, Tedros ha pres la decisió de manera unilateral. Això sí, "d'acord amb el Reglament". S'ha basat en cinc punts per declarar l'alerta:

En primer lloc, la informació que han proporcionat els diferents països mostra, segons Tedros, que aquest virus s'ha propagat ràpidament a molts països que fins ara no ho havien detectat. En segon lloc, Tedros subratlla els tres criteris per declarar una emergència s'han complert. En tercer lloc, apunta que no hi ha hagut consens en el Comitè d'Emergència, la qual cosa el legitima per prendre la decisió per si sol. En quart lloc, subratlla els principis científics, les proves i altra informació pertinent, que de moment "són insuficients i ens deixen amb moltes incògnites". I en cinquè i últim lloc, el risc per a la salut humana, la propagació internacional i el potencial d'interferència amb el tràfic internacional. En aquests elements s'ha basat Tedros per considerar que el risc de verola del mico és moderat a escala mundial i a totes les regions, tret d'Europa, on el risc es considera alt. El risc de propagació internacional existeix, encara que de moment el d'interferència amb el tràfic internacional continua sent baix.

Tedros ha volgut ser concís i clar: "En resum, tenim un brot que s'ha estès per tot el món ràpidament, a través de noves maneres de transmissió, sobre les quals entenem molt poc, i que compleix els criteris del Reglament Sanitari Internacional", ha declarat. "Per totes aquestes raons", diu Tedros, "he decidit que el brot mundial de verola del mico representa una emergència de salut pública d'importància internacional". De moment, no sabem per què alguns membres del Comitè van considerar que no era moment de declarar l'alerta. Segons apunten, en els dies vinents sortirà a la llum un informe de l'OMS que ens donarà detalls sobre aquesta reunió en la qual no van posar-se d'acord.

Després de dos anys, en els quals hem vist com, al final, tots qui semblaven ser experts en virologia, prenien decisions que no hi tenien res a veure, i al final han demostrat donar més pals de cec que altra cosa, tornem a ser a la casella de sortida, veient exactament el mateix. Un virus que estava perfectament identificat, que era endèmic, que no suposava cap mena d'amenaça; un virus amb què han estat experimentant en "aquests biolaboratoris" que se suposava que no existien, segons els EUA, per després reconèixer que sí i que el Pentàgon hi participa "per seguretat"; un virus que sobtadament apareix alhora en diferents llocs sense que cap expert ens pugui donar una explicació convincent ni lògica. I una altra vegada, a l'avantsala d'un nou caos internacional, en el qual molt possiblement veiem com es trepitgen drets com el de la llibertat d'opinió, de pensament, d'expressió, de moviment, d'informació, de llibertat de decisió sobre el nostre propi cos.

Aquesta vegada, això sí, venim ja d'una experiència recent, encara que per a molts no hagin existit les sentències que s'han donat ja pels tribunals, com les més recents de tribunals com el Superior de Justícia d'Astúries, que ha vingut a dir que el protocol COVID-19 del Principat s'havia de declarar nul de ple dret perquè no tenia rang de llei i perquè a més, s'havia dedicat a vulnerar drets fonamentals de la ciutadania. Sí, com ho llegeix. És probable que vostè no hagi sentit res sobre aquest assumpte, que ha tingut lloc en els últims dies. I és que haver de reconèixer que s'han passat vint pobles no interessa. Haver d'explicar ara que les vacunes, segons el Dr. Enjuanes (l'investigador espanyol que està desenvolupant una vacuna contra la COVID-19) perden el 98% de la seva eficàcia en ser inoculades intramuscularment, no interessa. Com tampoc no interessa parlar dels estudis recents que s'han dut a terme a Suècia, publicats a The Lancet i avaluats per experts, on es confirma que les persones vacunades amb diverses dosis, veuen afectat el seu sistema immune vuit mesos després. És més, s'apunta que el sistema de defensa estaria més compromès en les persones vacunades que en les que no ho estem.

Ara és quan es "reconeix" que les vacunes causen "alteracions de la menstruació". Se'ns presenta com una novetat, quan algunes portem informant d'aquests fets des del començament de les inoculacions a inicis de 2021, quan es va donar el primer cas d'una mort en una professora de Màlaga per trombes cerebrals. Ja llavors avisem que les dones en edat fèrtil estaven tenint alteracions notables en la seva menstruació: algunes no paraven de sagnar, tenien molt dolor quan menstruaven, altres van parar de tenir la regla de cop; algunes, que ja estaven en menopausa, van començar de nou a sagnar com si fossin adolescents, amb sagnies abundants. I això per no parlar dels bonys als pits, a les axil·les o al coll i l'esquena. Unes "boles" que apareixien fins i tot mesos després de la inoculació, proporcionant uns ensurts enormes a aquestes dones a qui, sent ateses pels seus metges, en molts casos, se les tractava com "exagerades", o se les mirava malament per preguntar si podia ser efecte de la vacuna. En no pocs casos el personal sanitari reconeix "en veu baixa, gairebé en secret", que estan veient moltíssims casos com aquests, i que tenen relació amb la vacuna. Que per això no són "preocupants" (a l'hora de descartar un tumor maligne, que és el primer que una pensa quan es troba un bony al pit). Però igualment reconeixen que "no poden dir-ho" perquè "tenen ordres de dalt".

De tot això que escric tinc testimonis, tant de dones que han hagut de sotmetre's a proves i anàlisis, en les quals s'apunta a la vacuna; com d'infermeres, i metges que m'expliquen el que veuen des de 2021 en les seves consultes. Ara es parla de l'informe EVA de la Universitat de Granada, quan fa mesos que denunciem aquests fets. I el que és més greu encara: que aquestes iniciatives d'investigació que s'han fet en diferents universitats del món, han tingut lloc gràcies a dones que han patit en primera persona l'absoluta desatenció i menyspreu quan han demanat un diagnòstic i s'han fet preguntes.

Les alteracions en la menstruació són un dels primers senyals que "alguna cosa falla" al cos d'una dona. És un senyal d'advertència que té el nostre organisme, altament sensible, altament connectat amb el vital. Pretendre que tot això "coli" com una cosa "normal" o sense importància, segons la meva opinió, és aberrant. És una irresponsabilitat i no hauria de passar-se per alt. Es desconeix què succeirà al mitjà i llarg termini. Però el que està clar és que no es pot tapar el sol amb un dit, una cosa que es porta dos anys intentant fer i que ara, de nou, segurament intenten repetir amb aquesta "verola del mico".

Un detall: la mateixa OMS ha recomanat no parlar de "verola del mico", però a la vista està que ni ells no són capaços de seguir les seves pròpies recomanacions.