Tal dia com avui de l'any 2019, fa set anys, a Barcelona, es va produir la crida "Tothom a l’aeroport", convocada per la plataforma Tsunami Democràtic com a resposta a la publicació de la sentència del Tribunal Suprem espanyol, que condemnava els líders independentistes catalans a penes d’entre 9 i 13 anys de presó per la convocatòria i celebració del referèndum de l'1 d’octubre del 2017. Quan es va produir aquella crida, feia poc més de dos anys que s’havia celebrat el referèndum.
A mig matí del 14 d’octubre, pocs minuts després de fer-se pública la sentència, la plataforma independentista Tsunami Democràtic va llançar una crida —a través de les xarxes socials i dels canals encriptats de Telegram— demanant al poble el bloqueig de la infraestructura aeroportuària. A partir d’aquell moment, milers de persones van fer cap a la Terminal 1 de l’Aeroport de Barcelona (municipi del Prat) amb tren, amb autobús, amb vehicles particular o fins i tot a peu.
Aquella gernació —que s’estima en més de 10.000 persones— va arribar, en bona part, amb bitllets de tren i targetes d’embarcament aèries falses que s’havien distribuït per internet, per a facilitar l’accés dels manifestants a l’interior de la Terminal 1, que va quedar col·lapsada. Es van cancel·lar 108 vols i els accessos a l’aeroport van restar bloquejats durant hores. La protesta hauria assolit l’objectiu de projectar la protesta a escala internacional.
La reacció dels cossos policials espanyols va ser de la mateixa brutalitat que havien exhibit durant la celebració del referèndum de l’1 d’octubre. Els antiavalots policials van atacar amb gasos, foam i pilotes de goma (prohibides a Catalunya des del 2014) persones desarmades. El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va atendre més de 130 persones ferides, incloent-hi una persona que va perdre la visió d’un ull pel llançament d’un projectil policial.
Posteriorment, la justícia espanyola va pretendre encausar els promotors d’aquella crida, qualificant-la d'acte de terrorisme, amb el propòsit de jutjar-los i sentenciar-los amb penes de llarga durada. Però una sèrie d’errors en el procediment judicial i els atestats de la mateixa policia que havia agredit els manifestants ho evitarien. Han passat set anys dels fets i mai cap dirigent polític no ha demanat perdó per aquell brutal desplegament de violència policial contra ciutadans desarmats.