La independència no s'aconsegueix presentant-te com a candidat a les eleccions de l'estat que t'oprimeix. El somni humit de guanyar una majoria absoluta a través de les eleccions d'un estat repressor en què no representes, sent molt optimistes, ni un 15% dels vots (perquè dubto que un extremeny voti un partit independentista) i declarar la independència, no es fa realitat —em sap greu dir-ho d'una manera tan directa— ni a les pel·lícules de Disney. O bé ets molt ximple o bé —m'inclino més per aquesta opció— no tens cap intenció de declarar la independència. Tampoc és probable que puguis pactar amb els partits —repeteixo— de l'estat opressor perquè et regalin la independència (per més que ballis al ritme de Jamaican després d'haver enganyat tota la gent que va confiar en tu). I encara menys que els partits catalans que us hi presenteu deixeu el vostre orgull aparcat una estona i us poseu d'acord per aconseguir aquest objectiu comú. Suposant, que és molt suposar, que sigueu realment partits independentistes. I encara que aconseguíssiu fer pinya, mai tindríeu la majoria absoluta ni podríeu autoregalar-vos la independència des dels escons del Congreso. En aquest planeta —als altres no ho sé—, mai s'ha regalat la independència d'un territori. Per més flamenc que ballis i toros que toregis.
Ara sortirà el típic (la típica o il típique) que dirà: els partits catalans s'han de presentar a les eleccions espanyoles perquè, si els catalans no tenim representació al Congreso i al Senado, encara ens escanyaran més. Voleu dir que això és possible? És a dir, voleu dir que encara ens poden escanyar, humiliar i enfonsar més? Cal que posi exemples de l'estat de degradació en què es troba Catalunya? Sé que hi ha molta gent que prefereix no veure la realitat i mirar cap a una altra banda, però la degradació és tan generalitzada que miris on miris et topes amb la decadència. En aquest sentit, l'únic partit que em sembla coherent és Aliança Catalana, que ha anunciat que no es presenta a les eleccions espanyoles del 29N perquè el seu objectiu és restituir l'Estat català i millorar les condicions de vida dels catalans. La CUP no s'hi presenta per altres motius: el resultat que traurien (continuar sense representació) no els compensa l'esforç que han de fer per presentar-s'hi. Em sembla legítim aquest estalvi d'energia: els en cal molta per combatre el "feixisme".
El primer pas per aconseguir la independència d'un país és voler-la, creure-se-la i assumir que no serà un camí de roses (i si ho és, tindran moltes espines). Mai l'aconseguiràs presentant-te a les eleccions del país opressor
Qualsevol partit que prometi la independència de Catalunya i es presenti a les eleccions espanyoles fa pudor de socarrim —per més que s'hi presenti amb l'innocent lema "Fora Espanya" per fer fora l'Estat espanyol de Catalunya (ni Mr. Bean hauria trobat una estratègia millor). El primer pas per aconseguir la independència d'un país és voler-la, creure-se-la i assumir que no serà un camí de roses (i si ho és, tindran moltes espines). Mai l'aconseguiràs presentant-te a les eleccions del país opressor. És incoherent: si no ets espanyol, per què et presentes a les eleccions espanyoles? Et presentaries a les eleccions de Finlàndia? El país opressor mai et permetrà que t'independitzis. I menys si et necessita per sobreviure. La resta són llàgrimes de cocodril i promeses de pa sucat amb oli per continuar fent vida de burgès a costa dels votants.
L'arrel del problema, però, és que els polítics catalans no veuen —ni volen veure— la decadència del país perquè viuen en zones que s'han encarregat que no es degradin i es poden permetre una societat del benestar privada gràcies als sous que els paguem. Com ens pot representar aquesta gent? Siguin d'esquerres, de dretes o del mig (com els agrada anomenar-se ara als de Junts). Sumem-hi també la idiotització de la població i un poti-poti de cultures amb valors oposats i tenim com a resultat una societat intolerant, narcisista i radicalitzada que es pensa que ho sap tot i que, en comptes de parlar i escoltar com una persona adulta, crema edificis històrics i apallissa la gent que no pensa com ella. L'avarícia d'uns quants ha destruït la resta. El que ens cal no són unes eleccions espanyoles, sinó centrar-nos en els problemes reals que tenim i buscar-hi solucions d'una vegada. Però potser ja fem tard.