El millor que podria passar-nos aquest any acabat d'estrenar és que passats els mesos el tema nacional continuï protagonitzant els nostres dies i portades. Per més que estigui el pati agitat i per més topades que ens esperin, hi ha a la geopolítica global tantes incerteses que mantenir-nos en els nostres acords i desacords ja seria una virtut de 2024. Els núvols aliens tenen tal magnitud que la llei d'amnistia —tan apallissada a l'europarlament per l'aliança entre Alberto Núñez Feijóo i Manfred Weber— serà lletra petita, un cotó fluix de sucre a Brussel·les, un tràmit patri amb la previsible última parada del TJUE. El digital de capçalera a Brussel·les Politico.eu es pregunta aquest dilluns en la seva primera newsletter si l'any pot sortir malament. La resposta: "De tantes maleïdes maneres!" (In so many f**king ways!, per ser literal).

És any de traspàs i hi haurà 366 dies en què el nombre de cites electorals no té precedent. Un de cada quatre ciutadans del món votarà el 2024, a 50 països, en alguns com a mer protocol de dictadures i autocràcies —es votarà a Corea del Nord i Rússia—; en altres com a fita de les democràcies occidentals els resultats de les quals marcaran el pròxim lustre. Les europees i americanes, d'una extrema dreta que pot irrompre amb força en l'ecosistema institucional europeu a la possible tornada de Trump. Un bucle del qual aquesta vegada seria més difícil saber per on sortir.

Parlarem molt i contindrem l'alè en ambdues cites. Europa està canviant, fins i tot amb bones dades macro hi ha certa frustració cronificada, i falten per descodificar claus d'una dreta ultra, regressiva, insolidària i excloent com a vot refugi de milers d'europeus. Mateix patró amb diferents raons als EUA. Trump no s'ha mogut del 'robatori electoral' i si guanya les primàries esperarà pacient a collir els fruits dels errors de Joe Biden. L'abstenció serà l'amenaça vital en un país amb una profunda esquerda que es va obrir en vista de tots durant la pandèmia i ningú no sembla saber com tancar.

Així que mentre aquest any té molt de creuar els dits perquè res no surti del tot malament, en l'àmbit nacional, Pedro Sánchez continuarà buscant el virtuosisme d'aquesta geometria a múltiples tocs. Amb un avantatge no del tot evident, tots els socis o suports tenen alguna cosa a perdre i guanyar a curt termini. No serveix la sortida fàcil de tombar el govern, fins i tot arriscant a les urnes pitjors o millors resultats.

La debilitat de cada partit en els mesos vinents està en un camí de la legislatura que encara cap no ha fet. De major a menor proximitat amb la Moncloa, Sumar té pendent aprofitar la coalició amb mesures socials de pes. I demostrar si són un projecte amb principi i final el 23-J o saben articular estratègies electorals als territoris. El 28-M els mals resultats de les marques d'esquerres —incloses les avalades per Sumar— van arrossegar el PSOE. Yolanda Díaz encara no liderava la coalició, ara que ho fa, a Galícia hauria de superar el 5% de 2020, més amb la dificultat afegida de Díaz per fer alguna cosa en les eleccions del País Basc.

Podem, des del Grup Mixt, amb moltes limitacions de moviment, ha de mantenir viu l'esperit morat —càrrecs gairebé no queden més enllà dels cinc diputats— per salvar les europees, dels 69 escons de 2015 a l'escó Montero de 2024. Utilitzaran les gallegues, amb Juantxo Uralde al capdavant, més per la campanya que per la representació i faran pressió a les basques, on encara retenen una base social que de moure's serà a Bildu, no a Sumar.

La debilitat d'ERC està en els 33 escons del Govern i la dificultat per fer caure polítiques del PSOE sense que el PSC passi factura. Junts té menys a perdre, encara que tota lògica d'acabar la partida de l'executiu passa en el futur pel PP, també la moció de censura a la qual hauria de presentar-se Feijóo. Un PP instal·lat en la lluita contra l'independentisme i dependent de VOX. Un triangle complicat a curt termini sumat a la renúncia de tota contraprestació, amnistia inclosa.

No és que uns puguin fer xantatge a altres —en la lògica dialèctica del PP—, és que la legislatura ha començat per a tothom i el sí a Sánchez passava pel full de ruta propi de cadascú tant com evitar un govern amb VOX. Les primeres parades de l'any estaran en els pressupostos, suposadament compromesos en els pactes d'investidura, i l'avenç de la llei d'amnistia, abans d'arribar a l'aturada dels dos mesos del Senat i els informes que demani la Cambra alta amb un contingut predictible, amb valor només com a arma llancívola i via d'expressió d'una judicatura entossudida a tenir veu en les Corts.

Sigui com sigui, benvinguda sigui la nostra alta tensió, acabi com acabi. Deslliurar-nos de qualsevol llampec global, veure Ucraïna reforçada, el final de la guerra a Gaza i continuar arreglant el nostre és del millor que podria passar-nos el 2024. La beneïda quotidianitat davant conflictes i riscos globals d'unes democràcies en permanent crisi existencial. També les nostres.