Cada setmana des del 23-J el PP intenta obrir escenaris nous que topen contra la incompatibilitat explícita de la resta amb VOX i acaben on eren, sense prou suports i en la solitud parlamentària. L'últim moviment de Santiago Abascal, oferir els vots gratis sense entrar al govern, l'ha frenat en sec el PNB. Són "meridians" en les seves explicacions i en paraules d'Aitor Esteban "no volen saber res amb qui els normalitzi i els fiqui a les institucions". Els "enemics d'Espanya", com els anomena VOX, no obriran negociacions amb Feijóo.

Vox ha pressionat el PP a totes les comunitats i ha aconseguit conselleries, presidències de Corts i agenda política. Ara han arribat a la conclusió que la investidura és impossible i no volen assumir el fracàs. Un 'tot gratis' en fals perquè Múrcia continua bloquejada per Abascal en un executiu on el popular Fernando López Miras només necessita la seva abstenció.

Alhora, el líder del PP insisteix en el missatge amb què va fracassar el 23-J, la retòrica del constitucionalisme i la narrativa de la deslegitimació. Arrogar-se el marc constitucional i la soscavació de les institucions si el govern el formen d'altres. Alberto Núñez Feijóo es permet anomenar anomalia democràtica una possible majoria articulada per Pedro Sánchez, mentre al PP hi cap la ultradreta, però no nacionalistes, independentistes ni les 15 formacions representades a Sumar.

La presidència de la Mesa no és l'última parada, però sí esclaridora. Perquè Sánchez necessita bastir pràcticament les mateixes aliances que per a la investidura.

El comunicat de VOX cal entendre'l també en el context de la negociació de la Mesa. Aquesta vegada la constitució de les Corts no és un tràmit amb negociacions d'última hora a favor del més votat. El PP ja té la majoria del Senat. Al Congrés, el 17 d'agost, es mesura la capacitat de Pedro Sánchez per formar govern i sumar suports. Si perd, com va passar amb el diputat del vot CERA a favor del PP, la cosa es complica. La presidència de la Mesa no és l'última parada, però sí esclaridora. Perquè Sánchez necessita bastir pràcticament les mateixes aliances que per a la investidura.

Els números són complexos. Per assolir la presidència del Congrés i la majoria de la Mesa necessita Junts. De partida, el PP té 171 vots amb VOX i UPN. Amb aquesta suma, el PSOE en necessita almenys 172 en segona votació amb majoria simple —si Coalició Canària es decanta per la dreta, en serien 173—, una suma que només dona amb Junts. El PP ha de repartir entre menys grups i el PSOE amb gairebé tots. La votació de la Mesa és secreta i els noms van escrits en una papereta. De manera que el tipus de votació dona per a traïcions, però no per a errors. Si el PSOE ho aconsegueix i els acords previs es respecten a l'urna, també serà un senyal per al curt termini.

Junts té almenys dues baralles, els pactes amb el PSOE i la repetició electoral. El dijous 17 d'agost veurem amb quina comença la partida. Amb la primera es juga grup propi, finançament, alliberats i influeix en la Mesa per a futurs tràmits legislatius, des d'un nou estatut a una llei.

El 17-A es materialitzarà el marge de maniobra de Sánchez. I després vindran les negociacions. En aquest moment les peticions són de màxims. Amb Junts, ERC, el PNB i el BNG demanant l'amnistia, el referèndum, el reconeixement de Galícia com a nació, condonació de deute, un nou estatut basc... una llarga llista que estressarà el PSOE davant una dreta conscient que ara està sola, però també que es va quedar a les portes de la majoria a falta de quatre escons, un grapat de vots a Sevilla, València, Barcelona i Madrid. A Junts i al PP els pot convenir una repetició electoral. Però per a això encara queda. Aquesta és la setmana de les trucades i la política de la discreció. Mai una composició de la Mesa no havia estat tan rellevant. Mai abans no s'havia obert la possibilitat que pugui contenir tantes Espanyes i tants debats.