El Perú, que arribava eliminat a l’última jornada del Grup C del Mundial de Rússia, guanya amb solvència contra una Austràlia que també diu adeu (0-2). Els sud-americans trenquen una ratxa de 36 anys sense marcar en una Copa del Món i s’acomiaden del torneig amb un somriure pel joc i les sensacions.

Carrillo fa història

Era una qüestió d’honor per al Perú. Els australians, però, arribaven vius al partit. Necessitaven una carambola de resultats per eliminar Dinamarca. I ho han intentat sense tenir la pilota perquè els peruans no han renunciat a l’estil que ha acumulat elogis en els primers dies de competició.

La convicció del seleccionador Ricardo Gareca ha tingut premi als 17 minuts, quan el davanter Paolo Guerrero ha assistit André Carrillo perquè aquest fes un dels gols del Mundial. El 0-1, a més, servia per trencar una sequera de 36 anys. El Perú estava de festa i s’ho mereixia. En canvi, Austràlia seguia apagada, sense trenar jugades d’atac ni generar ocasions.

El resultat pressuposava que els australians, per apurar les seves opcions, havien de fer un pas endavant. Però han tornat a pecar de falta de creativitat, com els va passar contra França i Dinamarca. Jugaven contra les seves limitacions quan el 0-2 els ha empès al precipici.

El capità Guerrero, després del descans i amb fortuna, ha fet més gran la ferida amb una rematada creuada des de la frontal de l’àrea petita. Austràlia havia d’intentar un impossible. El seleccionador Bert van Marwijk ha donat l’oportunitat al veterà davanter Tim Cahill, que ha participat en el seu quart Mundial. Aquest canvi i el del jove Daniel Arzani li han canviat la cara a l’equip.

Les ocasions han començat a caure com a fruita madura, sobretot a pilota aturada. Però el pas dels minuts era l’anestèsia més potent contra la il·lusió d’una remuntada que s’escapava. Els migcampistes Mike Jedinak i Aron Moy passaven desapercebuts en el tram de més activitat a l’àrea sud-americana. Les ocasions passaven pel costat dels guants del porter Pedro Gallese.

El Perú s’entregava al contracop quan el partit entrava en el desgovern de les anades i vingudes. Austràlia se sabia eliminada i corria per inèrcia.  Poc a poc, arribava el final d’un partit que també serà el final d’una generació. Els minuts elèctrics d’Arzani són una finestra a l’esperança per a un país que cada vegada viu el futbol amb més força.

Els sud-americans, protegits per la seva afició, posen punt final a uns dies on s’han guanyat el respecte del Mundial amb més joc que resultats. Gareca, tot i l’eliminació, pot estar ben content amb un grup que promet donar guerra en el futur.