El Mundial de Rússia 2018 ja té campió. França compleix amb els pronòstics i supera una combativa Croàcia a la final (4-2). Els francesos, amb un joc més efectiu que vistós, relleven Alemanya i guanyen la segona Copa del Món de la seva història vint anys després de la primera.
L’autoestima no té rival
Croàcia s’ha construït una identitat a base de resistència i patiment. Els croats s’han convertit en especialistes quan s’encén la llumeta del dipòsit de gasolina. Tres pròrrogues i dues tandes de penals han modelat la figura d’un equip que no es creu inferior a ningú. Ni a la totpoderosa França. Així ho ha demostrat en uns primers minuts que han capgirat les quotes de les cases d’apostes.
França, superada, ha assistit a una exhibició física croata. L’exuberància amb la que l’equip de Zlatko Dalic corria a l’espai lliure, es replegava just per davant la línia del mig del camp i explotava el contracop no s’ha traduït en el marcador. El 0-0 no s’ha mogut fins que la sort, una altra vegada, ha tornat a parlar francès. Antoine Griezmann ha enganyat l’àrbitre per provocar una falta que Mario Mandzukic, en la porteria equivocada, ha acabat convertint en gol.
Els francesos no havien fet res. I ja guanyaven. El cop psicològic amenaçava el somni de Croàcia, que ja feia història pel simple fet d’inscriure el seu nom en la fitxa del partit. Ivan Rakitic, especialment lúcid, ha seguit fent carburar el mig del camp d’una selecció que no ha baixat els braços fins que ha trobat el premi. L’estratègia d’una falta lateral ha acabat amb la pilota als peus d’Ivan Perisic. Xut creuat. Impossible per al porter Hugo Lloris. L’heroi de les semifinals seguia en estat de gràcia.
Croàcia jugava amb una fe cega en les seves capacitats. Ningú tenia dubtes sobre el rol que li tocava interpretar. Tot i això, el futbol modern els ha castigat amb crueltat. En un córner, Perisic ha tocat la pilota amb les mans. Una jugada tan involuntària com innocent que l’àrbitre ha interpretat com a penal després de consultar-la amb el VAR. Griezmann no ha fallat.
Estratègia simple i efectiva
França havia fet dos gols amb una ocasió i Croàcia perdia després de set xuts. El món al revés abans del descans. Els croats posaven a prova la seva convicció. El xut d’Ante Rebic després de la represa era una declaració d’intencions. Seguien dempeus.
Davant els dubtes, els francesos tenen el comodí de Kylian Mbappé. El davanter, amb només 19 anys, ja ha demostrat que la seva velocitat no resisteix cap tipus de comparacions. Les pilotes a l’espai buscant les seves curses han oxigenat França, que ha pogut respirar quan corria el risc d'ofegar-se. En un d'aquests esprints, la final ha començat a tenyir-se de blau, blanc i vermell. Paul Pogba ha recollit el seu propi refús per fer el tercer des de la frontal de l'àrea.
Els gols pesaven com una llosa. Croàcia, ara sí, semblava atordida. Però la situació encara podia empitjorar. Un xut llunyà i ajustat al pal del mateix Mbappé s’ha convertit en el 4-1. El marcador era impossible de remuntar a falta de 30 minuts pel final. Però amb aquesta Croàcia no existeixen impossibles.
La fe de Mandzukic ha convertit una errada de Lloris en el 4-2. El gol ha donat vida a Croàcia davant una França que ja s'imaginava sobre l’autobús pels carrers de París. Didier Deschamps movia la banqueta perquè entenia que havien de tornar a connectar-se per assegurar la segona estrella. El resultat havia transformat els últims minuts en un exercici de supervivència.
Els croats atacaven amb tot. Sense especular. Però el temps corria en contra i les forces s'esgotaven a cada cursa. França es trobava molt còmode defensant l'avantatge. Tot estava encaminat cap a al mateix desenllaç. Els francesos han acabat celebrant una victòria que val la segona estrella i difumina la derrota en la passada Eurocopa. Els croats no poden retreure's res perquè han rendit per sobre les seves possibilitats.