S'ha mort Robe Iniesta, líder d'Extremoduro, a 63 anys. "Avui dia 10 de desembre del 2025, ens toca escriure la nota de premsa més trista de la nostra via. Avui acomiadem l'últim gran filòsof, l'últim gran humanista i literat contemporani en llengua hispana, i cantant les melodies del qual han aconseguit estremir generacions i generacions", ha anunciat la seva agència de comunicació, que no diu res sobre la causa de la mort. En els següents dies es donaran a conèixer tant el lloc concret de Plasència (Càceres, Extremadura) i l'hora a la qual tindrà lloc l'homenatge per acomiadar l'artista.
Nascut precisament a Plasència el 16 de maig del 1962 i guardonat el 2024 amb la Medalla d'Or al Mèrit en Belles Arts, no hi ha dubte que Robe ha estat un dels músics i lletristes més destacats del rock espanyol. Influït per bandes com internacionals com AC/DC o espanyoles com Leño, el 1987 va fundar Extremoduro, però no va ser fins al 1989 que van poder enregistrar la primera maqueta. La banda no tenia ni un cèntim i van haver de vendre una mena de butlletes per finançar l'enregistrament del disc, a canvi d'una còpia de la maqueta un cop editada. Així va veure la llum Rock Transgresivo, àlbum amb el qual van captar l'atenció de discogràfiques, tot i que el grup no s'hi va acabar d'entendre. "Extremaydura" o "Jesucristo García" són dues cançons destacades d'aquest disc.
El 1993, Robe es mudaria a Barcelona i canviaria la seva vida per sempre. L'artista es va dedicar a compondre i va crear els Q3, que reemplaçarien els seus antics companys a Extremoduro. Aquesta època en la carrera de Robe es coneix com "l'era del caos", per l'anarquia i la imprevisió de les seves actuacions, probablement per les seves vivències i problemes personals. Després, la banda va tornar a canviar d'integrants. Iñaki Antón, qui aleshores formava part de Platero y Tú, va presentar-li nous companys amb els quals enregistraria Agila l'any 1996, el mateix any que moriria son pare i quan saltaria a la fama —amb "So Payaso". El mateix Antón es va integrar a la banda i va suposar un punt d'inflexió.
El 1998 va llançar Canciones prohibidas amb "Salir". "Salir, beber, el rollo de siempre, meterme mil rayas, hablar con la gente, y llegar a la cama y... ¡joder, qué guarrada! sin ti...". Quants cops l'haurem cantat al Merlín del Poblenou? Després, un parèntesi de quatre anys en els quals va crear un subgrup amb Iñaki Antón i Fito Cabrales (també de Platero y Tú) per crear Extrechinato y Tú, per retre homenatge al poeta Manolo Chinato —Poesía Básica va veure el llum el 27 d'abril del 2001. El 2002 va iniciar una gira arreu de l'Estat espanyol, que va coincidir amb el llançament de Yo, minoría absoluta, un dels millors discs d'Extremoduro, amb himnes com "Standby" i "Puta", però, sobretot, "La vereda de la puerta de atrás".
El 2008 sortiria La ley innata, una suite rockera composta per una introducció, quatre moviments i una coda flamenca. És un nou aire per a Extremoduro, que continua tractant els mateixos temes, però ara amb nous recursos musicals. Gairebé podem dir que en aquest disc es va buidar, perquè després va patir una aturada compositiva per falta d'inspiració. Això sí, va publicar una novel·la, El viaje íntimo a la locura, publicada el 2009. Ja el 2011 publicaria Material defectuoso, que va estar quatre setmanes consecutives al capdavant de les llistes de vendes espanyoles. L'últim àlbum va arribar el 2013, Para todos los públicos.
El novembre del 2024, Robe va haver de cancel·lar d'urgència els concerts de comiat de la gira Ni Santos ni Inocentes després de ser diagnosticat d'un tromboembolisme pulmonar, que li va obligar a guardar "repòs absolut". Amb tot, és considerat com una de les grans icones de la música espanyola, gràcies al seu paper com a vocalista i compositor d'Extremoduro. En més de 30 anys de carrera ha deixat onze àlbums d'estudi amb la banda, amb lletres d'allò més peculiars i vendes milionàries malgrat no haver estat sovint acompanyat per la indústria discogràfica. El seu projecte en solitari, Robe, va començar a caminar el 2015 amb Lo que aletea en nuestras cabezas, molt ben valorat amb la crítica. Va publicar tres àlbums més: Destrozares, canciones para el final de los tiempos (2016), Mayéutica (2021) i Se nos lleva el aire (2023).