Volvo travessa un moment delicat amb els seus models elèctrics EX90 i ES90, dues apostes clau dins de la seva estratègia d'electrificació que no han aconseguit l'impacte comercial esperat. Malgrat tractar-se de vehicles desenvolupats sota els més alts estàndards de qualitat i seguretat, les xifres de vendes han quedat per sota de les previsions, provocant una revisió interna de les decisions estratègiques recents.

La caiguda en la demanda no obeeix a una única causa, sinó a la confluència de diversos factors, entre els quals destaquen dues decisions clau. En primer lloc, una política de preus poc ajustada a la realitat del mercat elèctric actual. En segon, un plantejament tecnològic que no acaba de marcar una diferència substancial davant la competència. La combinació d'ambdues ha fet que models com el EX90, concebut com a vaixell insígnia de la marca, perdin tracció en mercats on Volvo aspirava a consolidar-se.

El EX90, un SUV de grans dimensions i gran dotació de sèrie, ha vist alentits els seus lliuraments poc després del seu llançament. El seu preu d'entrada el situa en una franja on competeix directament amb marques de més reconeixement tecnològic o propostes més accessibles amb prestacions similars. Per la seva part, el ES90, berlina de tall executiu, no aconsegueix convèncer un públic cada vegada més exigent en disseny digital, connectivitat i experiència a bord.

Crida especialment l'atenció el contrast entre l'ambició declarada de la marca i el comportament real del mercat, que sembla no haver respost com s'esperava.

Preus elevats i tecnologia poc diferencial

La primera causa que penalitza a aquests models és el cost final. Tant el EX90 com el ES90 es comercialitzen en nivells de preu que superen amb escreix els dels seus rivals generalistes i s'apropen, i fins i tot igualen, els de fabricants amb més recorregut en l'àmbit elèctric prèmium. Això condiciona la percepció de valor afegit, especialment en un context on l'eficiència, l'autonomia i la càrrega ràpida es donen per suposades.

 

El segon element crític és l'enfocament tecnològic. Encara que Volvo ha reforçat la seguretat i l'assistència al conductor, l'entorn digital no acaba de sobresortir. Les interfícies, les funcions connectades i el sistema d'infoentretenimient es perceben menys àgils i complets que els d'altres fabricants. Aquest desfasament afecta la imatge de marca innovadora que Volvo pretén transmetre.

D'altra banda, les estructures de producció tampoc no juguen a favor. L'alta dependència de fàbriques ubicades a Àsia, els costos logístics i els ajustaments necessaris per integrar noves arquitectures elèctriques suposen una pressió afegida als marges comercials. Això limita la capacitat de Volvo per adaptar preus sense comprometre la rendibilitat del producte.

El destacable en aquest cas és que, malgrat mantenir la seva identitat de marca en aspectes com la seguretat, el disseny escandinau i el respecte mediambiental, l'execució d'aquests dos models no ha aconseguit posicionar-los com referents reals. La falta d'impuls en l'inici del seu cicle comercial planteja un desafiament seriós per a una marca que havia apostat amb fermesa per una transició elèctrica total.

La situació actual obliga a replantejar prioritats: revisar preus, redefinir l'enfocament tecnològic i reforçar la competitivitat dels seus elèctrics sense perdre l'essència que ha definit Volvo durant dècades.