Durant anys, una de les creences més esteses entre els conductors a Espanya ha estat la possibilitat de superar puntualment el límit de velocitat per realitzar avançaments. Aquesta pràctica, assumida com a vàlida per molts, va tenir suport legal en determinades situacions, però la normativa actual ha canviat completament aquest escenari.
La reforma de la Llei de Trànsit del 2022 va introduir modificacions clau que afecten directament aquesta qüestió. Des d'aleshores, desapareix qualsevol excepció relacionada amb l'avançament, establint de manera clara que no es pot superar la velocitat màxima de la via sota cap concepte. No és cap secret que aquesta mesura ha generat una certa confusió en els primers mesos d'aplicació.
Fi del marge extra per avançar
Fins a l'entrada en vigor de la nova normativa, els turismes podien superar en 20 km h el límit de velocitat en carreteres convencionals en avançar altres vehicles. Aquesta mesura buscava reduir el temps necessari per completar la maniobra, minimitzant l'exposició en el carril contrari.
Tanmateix, aquest marge també generava interpretacions ambigües i comportaments poc homogenis entre conductors. Amb la seva eliminació, la normativa simplifica el criteri i elimina qualsevol tipus d'excepció. Ara, qualsevol avançament s'ha de realitzar respectant estrictament la velocitat màxima permesa.
En autopistes i autovies, on el límit general és de 120 km/h, aquesta prohibició és total. Superar aquesta velocitat, encara que sigui de forma puntual per avançar, es considera infracció. Aquest canvi reforça la idea que la velocitat no s'ha d'utilitzar com a eina per facilitar la maniobra.
Un enfoc més estricte en seguretat viària
La nova regulació respon a una estratègia orientada a reduir la sinistralitat, especialment en carreteres convencionals. En aquest tipus de vies, els avançaments són una de les maniobres més perilloses, i l'excés de velocitat incrementa de manera notable el risc d'accident frontal.
D'altra banda, l'eliminació d'aquest marge obliga els conductors a planificar millor cada avançament. Factors com la visibilitat, la distància o la potència del vehicle adquireixen més importància, ja que la maniobra s'ha de completar sense sobrepassar els límits establerts.
Cal destacar que aquesta mesura també s'adapta al nou model de vigilància del trànsit, cada vegada més automatitzat. Els sistemes de control actuals no interpreten el context de l'acció, per la qual cosa qualsevol superació del límit queda registrada com a infracció.
Crida especialment l'atenció el canvi cultural que implica aquesta reforma. Durant anys, superar lleugerament la velocitat en avançar era una pràctica normalitzada. La normativa actual trenca amb aquesta percepció i estableix un criteri únic, més fàcil d'aplicar i de controlar.
En definitiva, avançar ja no justifica excedir la velocitat màxima en cap tipus de via. La reforma consolida un model de conducció més uniforme, en què el respecte als límits es converteix en un element clau per millorar la seguretat a la carretera.