El desplegament del Toyota Mirai a Califòrnia, un dels mercats més actius en mobilitat alternativa, s'ha convertit en un cas paradigmàtic sobre els reptes d'introduir noves tecnologies sense una infraestructura plenament consolidada. Centenars de propietaris del model d'hidrogen de Toyota han presentat una demanda col·lectiva en la qual acusen el fabricant japonès d'haver venut el vehicle sabent que els clients quedarien atrapats en préstecs per a un producte que no poden utilitzar de forma habitual.

El detonador principal ha estat el col·lapse de la xarxa de proveïment d'hidrogen a determinades zones de l'estat, unit al fort encariment del combustible. Aquesta combinació ha provocat una situació límit per a nombrosos usuaris que, malgrat continuar abonant les quotes de finançament dels seus vehicles, no poden utilitzar-los a causa de la falta d'estacions operatives o a la impossibilitat de proveir-se en condicions viables. En aquest context, Toyota ha decidit cessar la comercialització del Mirai en àrees com Sacramento, on els problemes són més aguts.

 

Els demandants al·leguen que les solucions proposades pel fabricant –vehicles de lloguer o crèdits de servei– són insuficients. A més, acusen Toyota de frau, negligència i vulneració de les lleis de protecció al consumidor. La denúncia ha estat presentada davant del Tribunal Superior de Los Angeles i busca establir un precedent davant l'ús de tecnologies la viabilitat del qual depèn de factors externs no resolts al moment de la compra.

Una crisi que transcendeix al fabricant

Un dels casos més citats en aquesta acció legal és el de Sam D'Anna, que va adquirir un Toyota Mirai nou el juliol de 2022 per 75.000 dòlars. Al cap de poques hores d'estrenar-lo, va comprovar que el dipòsit era pràcticament buit i que no es podia proveir a causa que l'estació més propera era fora de servei. La següent opció es trobava a 40 quilòmetres, però el vehicle amb prou feines marcava 35 km d'autonomia. La situació, segons relata, el va obligar a conduir amb el climatitzador apagat per estalviar combustible, en una experiència que qualifica de frustrant i injusta.

El cridaner en aquest cas és que la demanda no només es dirigeix contra Toyota, sinó també contra altres actors implicats en l'ecosistema de l'hidrogen a Califòrnia: l'operador d'estacions FirstElement Fuel, l'Associació de Piles de Combustible d'Hidrogen i el mateix governador Gavin Newsom. L'objectiu és denunciar una presumpta falta de planificació i de garanties que ha deixat als usuaris sense una solució efectiva a curt termini.

 

En paral·lel, el fabricant coreà Hyundai ha afrontat situacions similars amb el seu model Nexo, el que evidencia que el problema no es limita a un únic vehicle, sinó que afecta el conjunt de l'estratègia de mobilitat basada en hidrogen. En aquest sentit, la demanda contra Toyota posa en qüestió la viabilitat pràctica d'aquesta tecnologia en mercats on la infraestructura de recàrrega continua sent limitada.

La situació del Toyota Mirai a Califòrnia reflecteix els desafiaments que planteja la transició energètica quan les promeses de mobilitat neta s'enfronten a realitats tècniques, logístiques i econòmiques encara per resoldre. La pressió legal sobre els fabricants i operadors podria marcar un punt d'inflexió en el desenvolupament de futures tecnologies de propulsió alternativa.