La tercera generació del Smart Electric Drive, produïda entre 2012 i 2015, travessa una situació crítica que amenaça de deixar fora de circulació a centenars d'unitats. Aquest model, derivat del Smart 451 i equipat amb un sistema de propulsió 100 % elèctric, va ser un dels pioners en mobilitat urbana sense emissions. Tanmateix, el pas del temps i l'obsolescència tecnològica han convergit en un problema estructural: la impossibilitat de substituir la seva bateria principal per falta de recanvis oficials.

En el seu moment, aquest Smart elèctric va aconseguir una notable implantació en ciutats europees, especialment a Alemanya, on encara circulen més de 3.000 unitats. El sistema de propulsió feia servir un paquet de bateries desenvolupat per Li-Tec, fruit d'una col·laboració industrial que va cessar la seva producció a finals de 2015. Des d'aleshores, la cadena de subministrament va quedar interrompuda i, amb l'arribada de la següent generació del model, es van adoptar cel·les d'un altre fabricant completament incompatibles amb les anteriors.

 

Actualment, qualsevol error greu a la bateria d'alt voltatge o fins i tot en la de 12 V pot deixar el vehicle immobilitzat de forma definitiva. No és cap secret que, en el cas dels elèctrics, la bateria és el component més costós i determinant de tot el sistema, i la seva substitució resulta essencial per prolongar la vida útil del cotxe. Tanmateix, Mercedes no disposa ja d'unitats de recanvi, la qual cosa impossibilita les reparacions convencionals.

Un problema de subministrament sense solució oficial

L'absència total de bateries completes per a aquest model suposa que, davant d'una avaria irreparable a nivell de cel·la, l'única sortida sigui el desballestament. En aquest sentit, la situació posa en relleu una debilitat recurrent en la indústria de l'automòbil elèctric: la dependència de components de cicle de vida curt i el risc que quedin obsolets molt abans que la resta del vehicle.

Alguns propietaris han trobat una via alternativa a través d'empreses especialitzades en reparació de bateries. Aquests tallers són capaços de substituir cel·les individuals i restaurar la capacitat del conjunt, encara que aquest procés requereix coneixements avançats i una feina minuciosa per mantenir la seguretat i la compatibilitat del sistema. No obstant això, aquestes solucions no estan disponibles a totes les regions i, en molts casos, resulten econòmicament inviables en comparació amb el valor residual del cotxe.

El destacable en aquest cas és que el Smart Electric Drive, fora d'això, continua sent plenament funcional i conserva el seu potencial com a vehicle urbà eficient. Tanmateix, la falta d'un pla de suport a llarg termini per a components clau redueix dràsticament la seva vida útil, convertint un cotxe encara operatiu en un residu prematur. La situació planteja un desafiament no només per als propietaris, sinó també per a la reputació de les marques que van adoptar l'electrificació primerenca sense preveure un subministrament de peces conforme a la longevitat esperada dels seus models.

Aquest episodi evidencia com la transició cap a la mobilitat elèctrica no només depèn d'avenços tecnològics o d'incentius regulatoris, sinó també de la capacitat de garantir suport tècnic i reposats durant tot el cicle de vida del vehicle. Sense aquesta garantia, fins i tot un producte innovador pot acabar sent víctima de la seva pròpia obsolescència.