L'accés a l'assegurança d'automòbil suposa un dels majors desemborsaments per als conductors menors de 25 anys. La falta d'experiència, unida a les estadístiques de sinistralitat associades a aquest tram d'edat, situa aquest perfil entre els considerats de major risc per les asseguradores. El resultat és una prima anual que, en molts casos, duplica la d'un conductor amb més anys de carnet i un historial consolidat.
Aquesta diferència de preu no sempre respon únicament al vehicle o al tipus de cobertura contractada. La configuració de la pòlissa té un pes determinant en el càlcul final. No és cap secret que el paper que ocupa cada persona dins del contracte —ja sigui com a titular o com a conductor habitual— modifica de forma substancial la valoració del risc i, per tant, l'import a pagar.
Per què el titular jove encarereix tant la pòlissa
Quan un menor de 25 anys figura com a titular de l'assegurança i conductor principal del vehicle, la companyia interpreta que la major part de l'ús recaurà sobre un perfil amb escassa experiència al volant. A efectes actuarials, això implica una major probabilitat de sinistre i, en conseqüència, una prima més elevada.
A més, molts conductors joves no compten amb historial previ que permeti aplicar bonificacions per bona conducció. En iniciar una pòlissa des de zero, parteixen sense descomptes acumulats, cosa que incrementa encara més el cost inicial. Aquest escenari és habitual quan el vehicle està a nom del propi jove i es contracta una assegurança independent.
La situació canvia de forma significativa quan l'automòbil pertany a un dels progenitors i l'assegurança es manté al seu nom. En aquest cas, el fill pot figurar com a conductor habitual declarat dins de la mateixa pòlissa. Cal destacar que aquesta fórmula no elimina el recàrrec associat a la joventut, però l'integra en un contracte el titular del qual presenta un perfil de risc més estable i amb possibles bonificacions acumulades.
El resultat sol ser una prima global més continguda que la que afrontaria el jove com a prenedor únic de l'assegurança. La diferència pot assolir diversos centenars d'euros anuals, especialment en cobertures àmplies o en vehicles de potència mitjana o alta.
Conductor habitual declarat: clau per reduir el sobrecost
La figura del conductor habitual implica que l'asseguradora coneix i accepta que aquesta persona utilitzarà el vehicle de forma freqüent. Això garanteix que, en cas d'accident, la cobertura s'apliqui sense conflictes contractuals. Per altra banda, permet ajustar el preu tenint en compte tant l'edat del conductor jove com l'historial del titular principal.
El destacable en aquest cas és que la combinació d'un titular amb experiència i un conductor habitual jove genera un equilibri en el càlcul del risc. La companyia no avalua el contracte com si l'únic usuari fos un menor de 25 anys, sinó com un ús compartit on intervé un perfil amb menor índex de sinistralitat.
És fonamental que la declaració sigui veraç. Incloure el jove com a conductor ocasional quan en realitat utilitza el cotxe diàriament pot donar lloc a problemes en cas de sinistre. L'asseguradora podria aplicar penalitzacions o revisar la cobertura si considera que el risc real no s'ajusta al declarat.
A mesura que el conductor acumula anys d'experiència i construeix el seu propi historial sense parts, l'impacte de l'edat en la prima es redueix progressivament. En aquest moment, pot resultar més convenient formalitzar una pòlissa independent. Fins aleshores, mantenir-lo com a conductor habitual en l'assegurança familiar es consolida com una estratègia legal i eficaç per evitar pagar de més.
El mercat assegurador penalitza el risc estadístic, però també valora l'estabilitat i la trajectòria sense incidents. Ajustar correctament la figura contractual dins de la pòlissa pot marcar una diferència rellevant en el pressupost anual destinat a l'assegurança del cotxe durant els primers anys de conducció.