Ducati ha decidit recuperar en els tests de pretemporada un dels recursos aerodinàmics més reconeixibles de la seva etapa recent: les denominades ales de libèl·lula. La peça, que va ser determinant en els títols mundials de Pecco Bagnaia el 2022 i 2023, ha tornat a aparèixer a la forquilla davantera de la Desmosedici. No obstant això, el retorn del considerat millor invent de Gigi Dall’Igna no ha comptat amb el suport de qui avui lidera el projecte esportiu de la fàbrica italiana. Marc Márquez ha rebutjat muntar les ales a la nova Ducati.
Les ales de libèl·lula són dos petits alerons biplà, fins i de disseny aparentment simple, situats a la zona inferior del frontal. La seva funció és generar càrrega aerodinàmica addicional en frenada i aportar estabilitat en el moment crític d'entrada en corba. Al seu moment van representar una solució innovadora que va ajudar a consolidar el domini tècnic de Ducati, oferint major aplom al tren davanter en situacions límit.
A començaments de 2024, la fàbrica va optar per abandonar aquest recurs, integrant la càrrega aerodinàmica en solucions més complexes dins del carenat. Per això crida especialment l'atenció que en els tests de Sepang s'hagi decidit rescatar una peça que semblava arxivada definitivament. En un entorn on les proves solen centrar-se en novetats radicals, recuperar un concepte del passat no és una decisió menor.
Un ajut per a la moto, no per al campió
Tots els pilots Ducati van provar les ales de libèl·lula durant les jornades de test. Tots excepte Márquez. En cap dels prototips utilitzats pel campió va aparèixer la peça, ni tan sols a mode d'avaluació comparativa. L'absència no va passar desapercebuda, sobretot pel context tècnic en què es produeix.
La GP25 va ser una moto extrema. El seu comportament agressiu en frenada i la seva exigència constant en el tren davanter la van convertir en un prototip difícil de domar per a la majoria. Només Márquez va aconseguir esprémer-la amb regularitat, adaptant-se a un caràcter que per a altres va resultar indomable. En aquest sentit, el rescat de les ales de libèl·lula pot interpretar-se com un intent de Dall’Igna de suavitzar aquest comportament i ampliar la finestra d’ús del conjunt.
Si la peça en el passat va aportar estabilitat addicional i va ajudar a construir una moto més previsible, la seva recuperació ara apunta a la necessitat de fer la Ducati més dòcil. No es tracta d'una revolució, sinó d'una eina per oferir major marge als qui van patir amb la radicalitat de la versió anterior.
Per a Márquez, aquesta ajuda podria no ser necessària. El seu estil es basa precisament en conviure amb un tren davanter viu, explotant el límit del pneumàtic i corregint la traçada en plena inclinació. Si la moto ja li ofereix les sensacions que necessita, afegir un element que modifiqui l'equilibri no aporta un benefici clar.
Una decisió que defineix el rumb tècnic
El gest de l'espanyol no és anecdòtic. No és cap secret que la seva opinió té un pes determinant en el desenvolupament actual de la Desmosedici. Quan el pilot de referència descarta una solució sense ni tan sols provar-la en pista, la viabilitat futura d'aquesta peça queda en entredit.
La recuperació de les ales podria semblar un gest cap a Bagnaia o cap a altres pilots que hi van trobar un aliat decisiu en temporades anteriors. No obstant això, el moviment respon també a una lectura estratègica més àmplia. Ducati va comprovar com de arriscat resulta dependre d'un únic pilot capaç de dominar una moto extremadament exigent.
El destacable en aquest cas és que el millor invent recent de Dall’Igna no encaixa automàticament en el projecte actual. La fàbrica busca ampliar la competitivitat del conjunt, però el líder esportiu no percep la necessitat d’aquest ajust. La nova Ducati es construeix sobre les sensacions de qui marca la diferència en pista, i si Márquez no necessita les ales de libèl·lula, la seva continuïtat en la GP26 perd força.
En plena pretemporada, cada decisió tècnica envia un missatge. El rebuig del campió no només qüestiona la utilitat de l'invent rescatat, sinó que confirma qui té l'última paraula en l'evolució de la Desmosedici.