El sistema d'etiquetes mediambientals de la DGT va néixer el 2016 amb un objectiu molt concret: distingir els cotxes segons les seves emissions i afavorir els més nets a les zones de baixes emissions (ZBE). Tanmateix, amb el pas dels anys, aquest model s'ha quedat desfasat. Avui, els experts coincideixen que ja no reflecteix amb precisió la realitat dels vehicles que circulen pels nostres carrers. I ara la mateixa Direcció General de Trànsit reconeix que la reforma no és només necessària, sinó inevitable.
En una recent entrevista a RNE, el director general de Trànsit, Pere Navarro, va ser clar. Va assegurar que "el sistema actual ha quedat superat" i que la pilota està a la teulada dels ministeris d'Indústria i Transició Ecològica. Segons les seves paraules, la DGT actua únicament com a executor de les directrius polítiques. Quan rebi la llum verda, podrà llançar la proposta i materialitzar l'actualització de les etiquetes.
Les etiquetes de la DGT estan a punt de canviar de com les coneixem avui dia
La clau està en què canviarà exactament. Fins ara, la classificació s'ha basat en el tipus de motor i en la data de matriculació. Això ha provocat situacions polèmiques: un cotxe amb un sistema microhíbrid (MHEV) o alimentat per gas (GLP o GNC) rep l'etiqueta ECO, encara que amb prou feines redueixi emissions, mentre que un dièsel modern i eficient queda relegat a la C. El resultat ha estat una etiqueta que molts perceben com injusta i poc transparent.
La novetat principal que s'estudia és revolucionària: passar d'un criteri tecnològic a un basat en les emissions reals. D'aquesta forma, dos cotxes amb la mateixa tecnologia i any de matriculació podrien tenir etiquetes diferents segons quant contaminin en realitat. Això aproparia el sistema espanyol al que ja apliquen altres països europeus, alineant la classificació amb el veritable objectiu: millorar la qualitat de l'aire a les ciutats.
La intenció és trobar unes mesures més justes
Encara que no s'han detallat dates ni mesurades concretes, es parla de diversos punts clau. Entre ells, una diferenciació més gran entre híbrids endollables, híbrids convencionals i microhíbrids, una revisió dels dièsel més recents i una millor adaptació a la normativa europea. D'aquesta forma, el sistema premiaria els models realment eficients i penalitzaria aquells que només compleixen en teoria, però no a la pràctica.
Navarro també va voler enviar un missatge de tranquil·litat als conductors. Qualsevol reforma no tindrà efectes retroactius negatius. En altres paraules, qui avui tingui una etiqueta no es quedarà sense ella d'un dia per l'altre ni perdrà l'accés a les ZBE. El canvi serà progressiu i orientat al futur, no un càstig immediat als qui ja van confiar en la classificació actual.
El que sí que sembla evident és que les etiquetes mediambientals que avui llueixen milions de cotxes als seus parabrises tenen els dies comptats. Van complir la seva funció en el seu moment, però l'avenç tecnològic i les exigències ambientals demanen un sistema més just, clar i adaptat a la realitat.