La DGT ha creat un nou radar que no mesura la velocitat i et pot multar si et saltes un stop. La Direcció General de Trànsit amplia així la seva estratègia de control amb dispositius capaços de sancionar conductes que fins ara depenien en major mesura de la vigilància presencial. L'objectiu és reforçar la seguretat en interseccions, on els accidents per no respectar la prioritat continuen sent una de les principals causes de sinistres en vies urbanes i secundàries.
A diferència dels radars tradicionals, aquests sistemes no estan dissenyats per calcular la velocitat del vehicle. La seva funció és comprovar si el conductor realitza una detenció completa davant un senyal de stop o si depassa la línia de detenció sense aturar-se. L'incompliment d'aquesta norma constitueix una infracció greu, amb sanció econòmica i pèrdua de punts del permís de conduir.
Com funcionen els nous radars d'stop
El sistema combina càmeres d'alta resolució amb sensors que monitoritzen el moviment del vehicle en els metres previs a la cruïlla. El programari analitza la seqüència d'imatges per determinar si el cotxe s'atura completament abans de sobrepassar la línia blanca transversal pintada a la calçada. No n'hi ha prou amb reduir la velocitat de manera notable; la normativa exigeix una aturada total.
El més destacable en aquest cas és que la tecnologia pot distingir entre una detenció efectiva i una simple desacceleració. L'algorisme avalua el temps d'immobilització i la posició exacta del vehicle respecte a la marca viària. Si es detecta que no s'ha produït la parada obligatòria, el sistema registra la matrícula i genera automàticament la denúncia.
Aquests dispositius també poden supervisar el respecte a altres marques viàries associades a la prioritat, com línies de detenció avançades o zones de visibilitat reduïda. En determinats emplaçaments, la mateixa infraestructura tecnològica permet controlar girs indeguts o invasions de carril en cruïlles especialment conflictives. En aquest sentit, la digitalització facilita una vigilància més àmplia sense necessitat d'instal·lar múltiples equips independents.
Més vigilància en punts crítics de sinistralitat
La instal·lació d'aquests radars respon a estudis que identifiquen les interseccions com a escenaris d'elevat risc. En carreteres convencionals, molts accidents es produeixen per incorporacions sense la detenció obligatòria prèvia. En entorns urbans, l'incompliment de l'stop pot derivar en col·lisions laterals o en atropellaments quan hi ha passos de vianants pròxims a l'encreuament.
Cal destacar que l'efecte dissuasori és un dels principals arguments per a la seva implantació. La presència visible de càmeres i senyalització específica pretén fomentar el compliment estricte de la norma. A diferència dels radars de velocitat, la funció dels quals és moderar la circulació en determinats trams, aquests dispositius actuen sobre una conducta concreta relacionada amb la prioritat de pas.
A més, el seu funcionament continu permet controlar interseccions on la presència permanent d'agents resultaria inviable. L'automatització garanteix supervisió les 24 hores del dia, cosa que incrementa la probabilitat de detecció d'infraccions i reforça la percepció de control entre els conductors.
L'estratègia de la DGT reflecteix una evolució en l'enfocament de la vigilància del trànsit. Durant anys, el control de velocitat ha estat l'eina predominant, però la diversificació cap a altres conductes infractores amplia l'abast preventiu. Saltar-se un stop no implica necessàriament circular ràpid, però sí que suposa un risc elevat en comprometre la prioritat i la visibilitat en punts sensibles.
Amb aquesta nova generació de radars, el control s'orienta cap al compliment estricte de normes bàsiques de circulació. La tecnologia permet intervenir sobre comportaments que influeixen directament en la seguretat viària, consolidant un model de supervisió més precís i adaptat als patrons reals d'accidentalitat.