La difusió de controls de velocitat en temps real a través de xarxes socials ha passat de ser una pràctica habitual entre conductors a convertir-se en una conducta sota el focus de la Direcció General de Trànsit. L'organisme ha endurit la seva postura davant els qui publiquen la ubicació exacta de radars mòbils actius, en considerar que aquesta informació pot interferir en la finalitat preventiva dels dispositius.

Durant anys, grups digitals i perfils col·laboratius han compartit dades sobre incidències de trànsit, retencions i també controls policials. Tanmateix, la diferència clau rau en el tipus de radar i en el moment en què es comunica la seva localització. Mentre que els radars fixos formen part de la informació pública i estan senyalitzats, els dispositius mòbils operen de manera dinàmica i la seva eficàcia depèn en gran mesura del factor sorpresa.

En aquest context, la DGT interpreta que alertar amb precisió sobre la posició exacta d'un control actiu pot afavorir comportaments evasius puntuals. Reduir la velocitat únicament en el punt assenyalat per reprendre-la després desvirtua el caràcter dissuasori de la vigilància.

L'encaix legal dels avisos digitals

El marc normatiu no prohibeix informar de manera general sobre el trànsit o compartir experiències en carretera. Tampoc impedeix que els sistemes de navegació integrin la ubicació de radars fixos, ja que aquests apareixen recollits en llistats oficials i la seva senyalització és obligatòria. El conflicte sorgeix quan la informació es refereix a controls mòbils en funcionament i es difon amb immediatesa.

En aquest sentit, l'autoritat de trànsit considera que determinades publicacions poden encaixar en conductes de col·laboració amb l'elusió de l'acció inspectora. No es tracta de sancionar el conductor que veu un avís i adapta la seva velocitat, sinó d'actuar sobre els qui gestionen canals destinats a comunicar sistemàticament la localització exacta d'operatius en curs.

Les possibles sancions varien segons la interpretació jurídica del cas i la reiteració de la conducta. En alguns supòsits, poden derivar en multes econòmiques rellevants si s'acredita que la finalitat principal és neutralitzar l'efecte del control. L'anàlisi es realitza de forma individualitzada, atenent a l'abast de la difusió i a la intencionalitat.

Cal destacar que informar d'accidents, obstacles a la via o condicions meteorològiques adverses continua sent completament legal. La línia vermella se situa en la comunicació específica de dispositius de control actius quan aquesta difusió compromet la seva efectivitat.

Seguretat viària en l'era digital

La connectivitat ha transformat l'experiència de conducció. Les xarxes socials i aplicacions col·laboratives permeten compartir informació en qüestió de segons, generant una comunitat digital paral·lela a la circulació real. D'altra banda, aquesta mateixa rapidesa complica la tasca de supervisió i planteja nous desafiaments regulatoris.

La DGT sosté que els radars no tenen una finalitat recaptatòria, sinó preventiva. La seva funció és reduir la sinistralitat associada a l'excés de velocitat i promoure un compliment constant dels límits, no puntual. Quan els avisos en temps real permeten esquivar controls concrets, l'efecte preventiu es dilueix i es limita al tram exacte on està situat el dispositiu.

Crida especialment l'atenció l'increment de perfils dedicats exclusivament a aquest tipus d'alertes, alguns amb milers de seguidors. Aquest fenomen ha obligat les autoritats a adaptar la seva estratègia i a considerar també l'entorn digital com a part de l'àmbit de gestió del trànsit.

La circulació ja no depèn únicament de senyals i agents a la carretera. La informació compartida en plataformes digitals influeix directament en el comportament al volant. En conseqüència, la regulació evoluciona per integrar aquesta nova dimensió i preservar l'eficàcia de les eines destinades a millorar la seguretat viària.