Les multes per excés de velocitat formen part de la rutina del trànsit a Espanya. Cada any, milers de conductors reben notificacions als seus domicilis després de ser captats per radars instal·lats en autovies, carreteres convencionals o accessos a grans ciutats. En aquestes comunicacions s'inclouen normalment les dades de la infracció, la velocitat registrada pel dispositiu i les imatges preses en el moment en què el vehicle va ser detectat superant el límit permès.

Aquest sistema automatitzat s'ha consolidat com una de les eines principals per controlar la velocitat en carretera. La presència de radars fixos permet registrar infraccions sense intervenció directa d'agents de trànsit, cosa que agilitza la tramitació de les sancions i facilita el seguiment dels vehicles que superen els límits establerts.

Tanmateix, el procediment sancionador no depèn únicament de la mesura realitzada pel radar. La normativa que regula aquests dispositius estableix una sèrie de condicions tècniques i formals que s'han de complir perquè la sanció tingui plena validesa administrativa.

El requisit de les dues fotografies en les sancions de radar

La regulació vigent estableix que les infraccions captades per radars han d'estar acompanyades per dues imatges diferents del vehicle detectat. Aquestes fotografies formen part de l'expedient sancionador i tenen com a objectiu acreditar de forma clara quin cotxe va ser captat pel radar i en quin moment es va produir la mesura de velocitat.

Les imatges també han de permetre identificar correctament el vehicle, especialment la seva matrícula, a més d'incloure la informació bàsica de la mesura realitzada pel dispositiu. Aquest conjunt d'elements constitueix la base probatòria de la sanció administrativa.

El més destacable en aquest cas és que, en nombroses notificacions de multa, les imatges que acompanyen l'expedient no compleixen plenament amb aquests requisits. En alguns casos només s'adjunta una única fotografia del vehicle, cosa que ja suposa un incompliment de les condicions tècniques exigides.

També hi ha situacions en què les dues imatges incloses presenten problemes de nitidesa que dificulten la identificació del cotxe o de la matrícula. Quan les fotografies són borroses o poc clares, la capacitat d'aquestes per servir com a prova dins de l'expedient sancionador es veu notablement reduïda.

Defectes formals que poden invalidar la sanció

Un altre dels problemes detectats en alguns expedients té a veure amb l'aparent duplicitat d'imatges. En determinades notificacions es presenten dues fotografies que, en realitat, no corresponen a captures diferents del radar. En alguns casos la segona imatge consisteix simplement en un retall ampliat de la primera, cosa que genera la impressió que hi ha dues preses diferents quan en realitat procedeixen de la mateixa captura.

Aquest tipus de situacions pot donar lloc a defectes formals dins del procediment sancionador. En l'àmbit administratiu, el compliment dels requisits establerts per la normativa és un element essencial per garantir la validesa de les sancions imposades.

Cal destacar que quan una multa presenta irregularitats en la seva documentació, l'expedient pot perdre solidesa des del punt de vista jurídic. L'absència de les dues imatges exigides, la manca de claredat en les fotografies o la duplicació d'una mateixa captura es poden considerar incompliments de les condicions tècniques que regulen el funcionament dels radars.

En conseqüència, alguns procediments sancionadors acaben sent anul·lats quan aquests defectes s'analitzen en instàncies administratives o judicials. Aquest tipus de resolucions posa de manifest la importància que els sistemes automàtics de control de velocitat no només funcionin correctament des del punt de vista tècnic, sinó que també respectin de manera estricta els requisits legals que garanteixen la validesa de les sancions.