El recent concepte Dacia Sandman ha generat una notable expectació en l'àmbit camper pel seu plantejament accessible i pràctic. Sota aquesta denominació es presenta una furgoneta que apunta a revolucionar el mercat amb un preu competitiu, motorització tèrmica tradicional i un complet equipament integrat. Cuina, llit, climatització, destra, lavabo i amplis espais d'emmagatzemament es combinen en una proposta que, sobre el paper, respon a les necessitats d'una vida nòmada sense grans concessions.

L'interès en una camper d'aquestes característiques no és casual. Dacia ja ha mostrat signes d'acostament a aquest mercat amb iniciatives com el pack Sleep disponible en el Jogger, així com adaptacions prèvies de la desapareguda Dokker, realitzades per empreses externes. Tanmateix, fins ara la marca no ha desenvolupat una furgoneta camperitzada de fàbrica, una cosa que molts veuen com el següent pas lògic dins de la seva estratègia d'oferir solucions funcionals a preus ajustats.

 

El destacable en aquest cas és que la Sandman, malgrat la seva forta presència en xarxes i mitjans, no forma part dels plans oficials de Dacia. La recreació del model, basada sobre la plataforma del Renault Traffic, ha estat elaborada de forma independent i no compte amb suport per part del fabricant. Encara que el seu disseny es presenta cada estiu com una novetat desitjable, el cert és que no existeixen plans industrials ni comercials en curs per fer-la realitat.

Un projecte sense viabilitat immediata

Aquest desfasament entre l'entusiasme del públic i l'absència d'un projecte real és la gran complicació que frena l'avenç del Sandman. La base tècnica i estructural del Renault Trafic és adequada, i l'experiència acumulada en conversions camper del grup Renault podria servir com a punt de partida. Tanmateix, la marca no ha donat indicis de voler recuperar presència en el segment de vehicles comercials lleugers després d'abandonar el Dokker, la qual cosa suposa un obstacle estratègic significatiu.

 

D'altra banda, el pack Sleep, encara que ben rebut, presenta limitacions evidents per a una camperización completa. La falta d'instal·lació sanitària, l'absència de dutxa integrada i l'espai restringit el situen més prop d'una solució ocasional que d'un vehicle apte per a llargues estades. L'alternativa continua sent recórrer a preparadors especialitzats que treballen sobre vehicles de Renault, la qual cosa implica un cost més gran i una menor coherència estètica i funcional respecte a una solució oficial de fàbrica.

Crida especialment l'atenció el contrast entre la demanda potencial i la falta de resposta per part de la marca. Si bé les condicions del mercat semblen favorables, qualsevol desenvolupament d'aquest tipus requeriria una inversió considerable en homologació, producció i adaptació logística. De moment, la Sandman roman com una idea atractiva i recurrent, però sense un full de ruta clar ni un compromís tangible que la converteixi en una realitat comercial.