Apagar el cotxe immediatament després d'un viatge llarg pot semblar un gest inofensiu, però en determinades condicions és l'origen de moltes avaries mecàniques. Després de recórrer desenes o centenars de quilòmetres a velocitat sostinguda, el motor assoleix temperatures elevades i els seus components interns treballen al límit de les seves toleràncies tèrmiques.
Durant un trajecte per autopista prolongat o després d'una conducció exigent, el sistema de lubricació i el circuit de refrigeració tenen un paper fonamental. L'oli circula a pressió per reduir la fricció entre peces mòbils, mentre que el refrigerant absorbeix i dissipa la calor generada per la combustió. Quan s'atura el contacte de manera immediata, ambdós sistemes deixen de funcionar de manera abrupta.
No és cap secret que la calor acumulada no desapareix en l'instant en què s'apaga el motor. De fet, en els minuts posteriors pot produir-se un augment puntual de temperatura en certes zones internes, un fenomen conegut com a acumulació tèrmica. Aquest efecte resulta especialment crític en motors equipats amb turbocompressor.
El risc per al turbo i el sistema de lubricació
El turbocompresor treballa a velocitats extremadament altes i està sotmès a temperatures molt elevades, especialment després d'un viatge llarg a ritme constant. El seu eix gira recolzat en coixinets que depenen d'un flux continu d'oli per mantenir-se lubricats i refrigerats. Si el motor s'apaga immediatament, aquest subministrament s'interromp quan el conjunt encara està molt calent.
En aquest sentit, l'oli que queda a l'interior del turbo pot degradar-se per l'excés de temperatura. Amb el temps, aquesta degradació afavoreix la formació de residus carbonitzats que dificulten la lubricació correcta. La conseqüència pot ser un desgast prematur de l'eix, holgures indesitjades i fins i tot la ruptura del turbocompressor, una de les avaries més costoses en motors moderns.
El propi bloc motor també pot veure's afectat. Les diferències de temperatura entre diferents parts metàl·liques generen tensions internes. Permetre que el motor funcioni uns instants al ralentí facilita una reducció progressiva de la calor i estabilitza les dilatacions dels materials.
Cal destacar que els olis sintètics actuals ofereixen major resistència tèrmica que els de generacions anteriors, i que molts motors moderns compten amb sistemes de refrigeració optimitzats. No obstant això, la lògica mecànica segueix sent la mateixa: una transició gradual sempre redueix l'estrès tèrmic.
La importància d'una aturada progressiva
Després d'un viatge llarg per autopista, una pujada prolongada o una conducció exigent, resulta recomanable mantenir el motor al ralentí entre 30 segons i un o dos minuts abans d'apagar-lo. Aquest breu interval permet que l'oli continuï circulant i que el sistema de refrigeració dissipí part de la calor acumulada.
El destacable en aquest cas és que es tracta d'un hàbit senzill que no implica cap cost addicional ni intervenció tècnica. Simplement consisteix a deixar que el conjunt mecànic recuperi una temperatura més estable abans d'aturar completament el seu funcionament.
Repetir l'apagament immediat després de trajectes exigents pot no generar conseqüències visibles a curt termini, però al llarg dels anys contribueix al desgast prematur de components clau. Adoptar una parada progressiva ajuda a preservar la fiabilitat del motor i a evitar avaries la reparació de les quals pot resultar especialment costosa.