El Foreign Affairs del febrer portava un especial sobre la manera com els països es relacionen amb les tragèdies del passat perfecte per entendre la polseguera que ha alçat la investidura del president Quim Torra. Enganyats per la força que té encara el discurs pujolista, els espanyols es pensen que, si desperten el conflicte identitari, guanyaran la partida a l’independentisme. No s’adonen que l’única cosa que faran serà acabar de destruir la seva democràcia.

L’especial de Foreign Affairs explica molt bé que tots els països s’organitzen a partir d’un pecat original que han d’aprendre a gestionar amb intel·ligència. Els pares de la Constitució americana, per exemple, van protegir l’esclavatge amb l’argument que la submissió dels negres feia possible la llibertat de la població blanca. Com que els Estats Units era una amalgama de ciutadans de diferents països europeus, la marginació dels negres es considerava “un mal necessari” per mantenir la nació unida.

Com la mateixa revista reconeix, ni la guerra civil ni la lluita pels drets civils, un segle després, van canviar el paper dels negres en l’imaginari nacional americà. Només a mesura que els privilegis de la població blanca van esdevenir un obstacle per al futur de la nació, les actituds socials van anar canviant. La pressió que ara hi ha per destruir símbols sudistes s’emmarca en el fet que els Estats Units ja no pot prescindir de les minories per fer funcionar l’economia i nodrir l’exèrcit. 

Si el passat esclavista articula el debat polític dels Estats Units, a Rússia podem trobar un altre exemple que també recordarà Espanya i el paper que hi juga l’independentisme. A Moscou, els mateixos diaris que fa uns anys menyspreaven Stalin, ara tendeixen a perdonar-li les matances. A mesura que Putin ha imposat l’agenda imperialista, Stalin ha començat a percebre’s com l’heroi de la Segona Guerra Mundial, més que no pas com el carnisser que va convertir les fams i els gulags en la base del seu poder polític.

Com a Rússia i als Estats Units, les elits espanyoles han sortit invictes de les guerres del segle XX, però això no vol dir que no tinguin monstres a l’armari i que puguin jugar amb foc sense cremar-se. El fet d’haver construït la democràcia sense jutjar els dirigents de la dictadura, i sota la tutela de l’exèrcit que havia fet el cop d’Estat, fa que el problema català hagi agafat una força destructiva insospitada. Encara que els espanyols progres es resisteixin a recordar-ho, en el llit de mort Franco va reconèixer al rei Joan Carles que l’assimilació de Catalunya es trobava en la base de la Guerra Civil i de les seves polítiques

A diferència del que passava als anys trenta, a Madrid es pensen que el problema català és un problema de construcció ideològica. Creuen que el transatlàntic espanyol ha topat amb un iceberg, quan ha topat amb la punta d’una muntanya nevada. Portar el debat al camp de la confrontació ètnica i cultural, el 1980 era útil perquè els catalans vivien espantats, amb la identitat malferida per les dècades de dictadura. El discurs identitari de Pujol estava limitat pel seu autonomisme i, per tant, prou acorralat per ésser dominat fàcilment per Madrid.

L'entorn convergent ha triat Torra per tornar a l’esquema identitari a través de l’odi de Ciutadans sense preveure que el conflicte ja no està limitat per l’imaginari autonòmic. A Madrid, han utilitzat Ciutadans per justificar l’espanyolització de Catalunya i Albert Rivera ja comença a crear més problemes dels que s’esperaven. El partit d'Inés Arrimades és l’equivalent local del segregacionisme nord-americà. És el partit dels espanyols que no s’han beneficiat de la marginació dels catalans, ni tan sols vivint a Catalunya.

Si Arrimadas pogués sortir a la tarima del Parlament parlant en castellà, però dient que parla en català, ho faria. Quan els dirigents del PP diuen que el president de la Generalitat no governa per tots els catalans, volen dir que no governa pels únics catalans que Madrid té en compte, que són els de cultura espanyola. La democràcia sorgida del franquisme es va construir sobre la base que Catalunya era una regió inflamada. Per això els càlculs que Madrid i Barcelona han fet per contenir l'independentisme no han funcionat mai.

Si Ciutadans representa els espanyols que, ni tan sols amb la subordinació dels catalans, l'Estat ha aconseguit integrar a la vida democràtica, el president Torra representa el passat que Madrid ha negat sempre a Catalunya. En la sessió d’investidura es veia més clar que mai que el Parlament està dividit pel conflicte nacional. La majoria d’unionistes, com que tenen la policia a favor seu, no es molesten a amagar l'odi. Els diputats independentistes el sublimen amb somriures i els membres dels comuns i el PSC amb discursos socialistes de pa sucat amb oli.

Si el conflicte identitari es consolida a Catalunya, acabarà esclatant també a València, a Mallorca, a Galícia i al País Basc. Sense l’exèrcit per fer de policia com en els vells temps, a la llarga seran els espanyols els que més hi sortiran perdent. El cost serà molt alt. Però tothom sap com va acabar Irlanda i com ha acabat la gran Sèrbia. Com més virulenta sigui la pressió que els unionistes posin en la llaga identitària, més fàcil serà que el conflicte que volen portar aquí, els esclati a casa seva, com va passar amb la corrupció i el republicanisme.

El conflicte nacional entre Catalunya i Espanya es resoldrà en termes democràtics o amb violència, però aquesta vegada no hi haurà excuses ideològiques per tapar-lo. Per això el president Torra irrita tant, més enllà de les crítiques que es puguin fer als articles que ha escrit o al maquiavel·lisme de botiguer que s’amaga darrere de la seva investidura. Torra sap que Catalunya és un país ocupat, i la democràcia espanyola no estava pensada per gestionar un president que parlés tan clarament d’això. 

Amb Torra els espanyols començaran a notar que, diferència dels icebergs, les muntanyes no es mouen de lloc. Ni tan sols amb les bombes que Giménez Losantos ens voldria tirar sobre, les pots esborrar del mapa. Si es tracta de jugar a veure qui és més nazi, pels independentistes cap problema.