El centre comunitari jueu a Làrnaca, la tercera ciutat de Xipre, és un dels llocs més concorreguts aquests dies. Des de l'atac de Hamàs el dia 7 d'octubre s'ha convertit en refugi per a milers d'israelians que van decidir marxar del país. Els passadissos del centre estan plens d'evacuats que busquen refugi i una mica de consol. Tal com destaca el The Guardian, que ha pogut parlar amb Arie Zeev Raskin, rabí de l'illa, hi arriben prop de 1.000 persones al dia. Constata que ja ho han fet unes 16.000 persones buscant refugi i tranquil·litat. Descriu que hi ha mares, nens i gent que no pot suportar el soroll dels míssils i les armes.
El diari destaca que alguns van prendre la decisió de venir fins a Xipre, a només 40 minuts de vol, quan Hamàs va atacar Israel. Altres, ho van fer per por de les represàlies del ferotge contraatac d'Israel. Rashi constata que així com han arribat molts israelians, altres que vivien a l'illa, considerada de sentiment propalestí, també n'han marxat d'altres, després de la crida de Benjamin Netanyahu.
Ara bé, l'illa no només és refugi per a palestins, tal com destaca la mateixa notícia elaborada pel The Guardian. L'any 2006, l'estat membre més oriental de la UE va actuar com a punt de trànsit per a més de 30.000 ciutadans estrangers que fugien de la guerra del Líban, paper que ha repetit quan milers de titulars de passaport britànic van ser traslladats a principis d'aquest any des de Sudan.
Els vincles entre Xipre, el món àrab i Israel
Igual que Atenes, Nicòsia ha tingut durant dècades un sentiment més proàrab que proisraelià. Des de llavors, però, hi ha hagut un canvi una mica radical provocat pel deteriorament de les relacions entre Israel i Turquia i també el descobriment de reserves de gas davant de les costes d'Israel, que ha fet que hi hagi més vincles cap a l'estat israelià. "Xipre ha demostrat ser un refugi segur, l'ull de la tempesta quan la regió està en flames", ha destacat el professor Hubert Faustmann, professor d'història i ciències polítiques a la Universitat de Nicòsia al The Guardian. “Però el canvi de joc podria passar si un gran nombre de refugiats de Síria i el Líban fugen a Xipre, no són acceptats per altres estats membres de la UE i finalment es queden atrapats aquí. Una guerra real podria portar un caos real a l'illa”.
En aquest context, el president xipriota, Nikos Christodoulides, i el primer ministre grec, Kyriakos Mitsotakis, es van afanyar a condemnar els atacs de Hamàs i alhora van donar suport públicament al dret d'Israel a l'autodefensa. Ara bé, malgrat tot, s'ha buscat un equilibri diplomàtic. Mitsotakis ha expressat cada cop més la seva alarma per la mesura que civils innocents han resultat morts, ferits o desplaçats pel bombardeig israelià de Gaza. Christodoulides ha proposat que Xipre estableixi un corredor marítim humanitari fins a la franja costanera assetjada amb l'objectiu d'enviar "un flux sostingut, segur i de gran volum d'assistència humanitària a Gaza a l'immediat, mitjà i llarg termini".