La breu esperança que el marisc japonès tornés al mercat xinès s’ha esvaït tan de pressa com va arribar. Només dues setmanes després que s’anunciés el primer enviament de vieires cap a la Xina en més de dos anys, Pequín ha notificat a Tòquio que reinstaura el veto a la importació de productes pesquers nipons. La mesura, presentada oficialment com una qüestió documental pendent, s’emmarca en un clima polític enrarit que ha empitjorat arran de les declaracions recents de la nova primera ministra japonesa, Sanae Takaichi, sobre una possible resposta militar si la Xina ocupava Taiwan per la força.
Per què la Xina activa de nou el veto?
Tot i que Takaichi no va formular una amenaça explícita, la lectura a Pequín va ser immediata, i les autoritats xineses han reaccionat amb un ampli ventall de represàlies. La portaveu d'Exteriors xinesa, Mao Ning, ha argumentat que el Japó no ha aportat tota la documentació requerida per acreditar la seguretat del marisc procedent de zones afectades pel vessament d’aigua tractada de Fukushima l’estiu de 2023. Però ni a Tòquio ni al sector pesquer se’ls escapa que es tracta d’una resposta política a l’enfrontament creixent entre els dos països.
Cal recordar que Pequín no havia aixecat completament el veto anterior –que afectava Fukushima i nou prefectures més– malgrat haver expressat al maig la voluntat de reprendre les importacions. El temps transcorregut fins al primer carregament confirma la fragilitat d’aquesta reobertura, i la nova interrupció suposa un cop dur per a un sector que depenia de la Xina com a principal client internacional: gairebé una quarta part del marisc exportat pel Japó tenia destinació xinesa.
Més enllà de les tensions comercials
Les tensions, però, superen l’àmbit comercial. Pequín ha exhortat la seva ciutadania a evitar viatjar al Japó i ha recomanat als estudiants buscar universitats alternatives. Les primeres dades són contundents: prop de mig milió de bitllets d’avió s’han cancel·lat en pocs dies. Si aquesta tendència es manté fins al Nou Any Xinès, el turisme japonès afrontarà pèrdues de diversos milers de milions d’euros, un impacte enorme en un país on els visitants xinesos representen un de cada quatre turistes.
El sotrac s’estén també a Hong Kong i la Xina continental, on les aerolínies han començat a oferir canvis d’itinerari o cancel·lacions sense cost. El panorama ha estat aprofitat per Rússia, que ha anunciat que suprimirà els visats per als turistes xinesos, una maniobra que consolida els lligams entre Moscou i Pequín en un moment de reordenació geopolítica asiàtica.
La diplomàcia continua tensant-se. La Xina ha descartat qualsevol trobada entre el primer ministre Li Qiang i Takaichi durant la cimera del G-20 a Sud-àfrica i ha advertit que el Japó quedarà “sense escapatòria” si no rectifica. Paral·lelament, a l’ONU, el representant xinès ha qüestionat obertament l’aspiració japonesa a obtenir un escó permanent al Consell de Seguretat.
L’elecció de la ultranacionalista Takaichi com a líder del Partit Liberal Democràtic ha confirmat el gir més assertiu de la política japonesa. Aquest canvi genera inquietud a tota la regió, inclosa Corea del Sud, que ha protestat per la reobertura d’un museu a Tòquio dedicat a reivindicacions territorials sensibles. En aquest context, el conflicte comercial del marisc és només la cara visible d’una crisi diplomàtica molt més profunda.