La conservadora Sanae Takaichi, del Partit Liberal Democràtic (PLD), ha estat escollida aquest dimarts com a nova primera ministra del Japó, convertint-se en la primera dona a ocupar el càrrec en tota la història del país asiàtic. La seva elecció marca un moment històric en una societat tradicionalment dominada per homes en l’àmbit polític.
Takaichi, de 64 anys, ha estat investida després de guanyar la votació parlamentària celebrada al Parlament japonès. Va obtenir 237 dels 465 vots, superant per quatre el mínim necessari per ser elegida en primera ronda. El seu rival més proper, Yoshihiko Noda, líder del Partit Democràtic Constitucional (PDC), en va obtenir 149. Altres candidats, com Yuichiro Tamaki del Partit Democràtic per al Poble (PDP), i Tetsuo Saito, de l’antic soci de coalició Komeito, van aconseguir suports més limitats.
El nomenament de Takaichi ha estat ratificat també a la cambra alta, on va derrotar Noda en segona ronda amb un ampli marge: 125 vots a favor contra 46. L’ambient a la cambra baixa ha estat de celebració, amb aplaudiments i exclamacions de suport a la nova dirigent.
La seva victòria es va veure afavorida per un acord signat a la vigília amb el Partit de la Innovació del Japó (Ishin), que s’ha convertit en nou soci de coalició del PLD. Aquesta aliança ha estat clau per assegurar la majoria parlamentària, després de la sortida de Komeito de la coalició de govern, que havia durat 26 anys.
"Des de la sortida de Komeito, hem buscat una nova estructura de coalició amb formacions amb polítiques properes", ha explicat Shunichi Suzuki, secretari general del PLD i número dos del partit. Suzuki ha assegurat que el nou govern treballarà per respondre a les preocupacions socials, especialment les relacionades amb la inflació i l’augment del cost de vida.
Govern en minoria
Tot i això, el govern de Takaichi neix en minoria i amb el repte d’establir diàleg amb una oposició fragmentada però activa. "Ens esforçarem per buscar el consens i el suport necessari per tirar endavant les nostres polítiques", ha dit Suzuki.
La nova etapa s’obre després de la dimissió del fins ara primer ministre, Shigeru Ishiba, que va renunciar al càrrec al setembre després de mals resultats electorals que van deixar el PLD sense la majoria a les dues cambres de la Dieta. En les primàries internes del partit, celebrades el 4 d’octubre, Takaichi es va imposar en segona ronda, consolidant-se com una de les figures més destacades de l’ala dura del PLD.
El nou gabinet serà anunciat en les pròximes hores, i es preveu que Takaichi prioritzi mesures econòmiques urgents i una agenda conservadora en matèria de seguretat i política exterior. El Japó, per primera vegada, té una dona al capdavant del govern. El repte ara és veure com gestionarà aquest moment històric i si podrà mantenir l’estabilitat política en un context complex.
Takaichi, fan de Margaret Thatcher
Takaichi és una política conservadora japonesa que acaba de fer història convertint-se en la primera dona que presidirà el govern nipó. Exministra de Seguretat Econòmica i coneguda per la seva afició al heavy metal, Takaichi és també una fervent admiradora de Margaret Thatcher, model de fermesa i autoritat que inspira el seu discurs polític. Nascuda a la prefectura de Nara, és llicenciada en Administració d’Empreses i va iniciar la seva carrera política el 1993, destacant sempre per la seva determinació i la seva aliança amb l’ala dura del Partit Liberal Democràtic (PLD). És vista com una figura de mà dura, especialment en temes de seguretat nacional, on defensa un Japó més fort i assertiu, amb una revisió de la constitució pacifista i una major dotació militar.
La seva imatge pública és tant controvertida com potent. Takaichi ha estat capaç d’aglutinar el sector més conservador del seu partit i de generar una base sòlida malgrat la societat nipona, tradicionalment patriarcal i reticent a figures femenines en l’alta política. A més de les seves postures fermes sobre la defensa i la sobirania nacional, manté posicions ultraconservadores en matèries socials, com el rebuig al matrimoni homosexual o la política restrictiva d’immigració, sota el lema de “Japó primer”. La seva presència en llocs simbòlics com el santuari Yasukuni, juntament amb la seva línia dura envers la Xina i Corea del Nord, la situen com una líder que pretén consolidar un Japó més orgullós i autònom, però també més dividit i polèmic.