Nova polèmica i picabaralla, ara entre la Xina i els països bàltics per la guerra d'Ucraïna. França, Estònia, Letònia i Lituània ja han expressat la seva consternació després que l'ambaixador de la Xina a París hagi qüestionat la sobirania no només d'Ucraïna, sinó de totes les exrepúbliques soviètiques, incloent-hi els estats bàltics. Els comentaris de Lu Shaye en una entrevista el passat divendres, planteja preguntes sobre la fe que el president Emmanuel Macron ha dipositat en la Xina perquè actuï com a mediador entre Rússia i la Xina. 

Se li va preguntar a Lu si considerava la península de Crimea, que va ser annexionada el 2014, part d'Ucraïna, segons el dret internacional. "Fins i tot els països de l'ex Unió Soviètica no tenen un estatus efectiu, com diem, sota el dret internacional, perquè no hi ha un acord internacional per concretar el seu estatus com a país sobirà", hauria exposat. 

Crimea forma part d'Ucraïna?

Tal com destaca el The Guardian, els comentaris del diplomàtic xinès semblen deixar de banda la sobirania dels països, fins i tot la de la mateixa Rússia, que es van reconèixer formalment després de la dissolució de l'URSS i estan representats a les Nacions Unides i en les organitzacions de seguretat europees. 

Quan si se li va preguntar si Crimea era una part d'Ucraïna, la resposta encara va ser més oberta, ja que va exposar que depenia de la posició de cada u i no era tan simple. "Hi ha una història aquí on Crimea era originalment part de Rússia. Va ser Nikita Khrusxov que va oferir Crimea a Ucraïna durant el període de la Unió Soviètica. 

Consternació al voltant dels comentaris

França va reaccionar oficialment dient que va seguir els comentaris amb consternació i va exigir saber si aquests eren la postura oficial de la Xina que "esperem que no sigui el cas". Per altra banda, des de Letònia, el ministre d'Exteriors, Edgars Rinkēvičs, va exposar que els comentaris de l'ambaixador xinès eren "completament inacceptables". 

El Ministeri de Relacions Exteriors d'Estònia ha convocat a l'ambaixador de la Xina a Estònia per aclarir la posició del país sobre la sobirania del seu país i ha qualificat la posició del diplomàtic xinès a França d'"incomprensible". 

Finalment, el ministre de Relacions Exteriors de Lituània, Gabrielius Landsbergis, ha dit que els comentaris de l'ambaixador xinès demostraven per què els països europeus tenien poca fe en la capacitat de la Xina per desenvolupar un paper constructiu en les negociacions de pau, com fins ara s'havia suggerit. 

I és que en les últimes setmanes, Macron havia verbalitzat la confiança en la Xina per exercir el paper de mediadora de pau, sobretot després de la visita del president Xi Jinping, a Moscou, fa unes setmanes. Posteriorment, la Xina i el Brasil també han acostat posicions, el president del país llatinoamericà, Luiz Inácio Lula da Silva, ha posat de manifest l'interès de fer de mediador també per aturar el conflicte. 

 

 

Imatge principal: el president xinès, Xi Jinping / Efe