El Partit Comunista Xinès està aprofitant la intel·ligència artificial (IA) per reforçar la vigilància i el control dels seus 1.400 milions de ciutadans, segons un nou informe publicat pel think tank australià Australian Strategic Policy Institute (ASPI) i citat per CNN. La tecnologia arriba cada vegada més a la vida quotidiana, permet predir manifestacions públiques i monitorar l’estat d’ànim dels presos.
Molts d’aquests sistemes ja eren coneguts; des de l’exèrcit de censuradors en línia que mantenen la Gran Muralla de la Xina digital, fins a les càmeres de vigilància omnipresents als carrers de les grans ciutats. Però l’informe detalla com les eines d’IA del govern, utilitzades per “automatitzar la censura, millorar la vigilància i prevenir dissidències”, s’han tornat molt més sofisticades en els darrers dos anys, en un context de rivalitat tecnològica creixent amb els Estats Units.
“Xina està utilitzant la IA per fer que els seus sistemes de control existents siguin molt més eficients i intrusius. L’IA permet al PCC supervisar més persones, més de prop i amb menys esforç”, explica Nathan Attrill, coautor de l’informe i analista sènior de la Xina a ASPI, i recull la mateixa cadena nord-americana. Segons els investigadors, la IA s’ha convertit en l’eix central d’una forma de control autoritària més omnipresent i predictiva, amb implicacions globals, ja que Beijing també exporta tecnologia de vigilància a altres països.
La relació entre ciutadans i intel·ligència artificial
La inversió xinesa en empreses d’IA arriba a centenars de milers de milions de dòlars, amb avenços constants en investigació i desenvolupament, malgrat els esforços dels EUA per limitar el subministrament de xips d’alta potència. La població, a més, ha rebut amb entusiasme aquestes tecnologies: un estudi de 2024 d’IPSOS revela que els ciutadans xinesos són més optimistes amb la IA que els seus homòlegs de 32 països.
L’informe assenyala que l’ús d’IA ja està present en la vigilància policial, procediments judicials i presons, i podria integrar-se en tots els passos del sistema de justícia penal. Les càmeres, moltes amb reconeixement facial i rastreig de localització, arriben a xifres estimades de 600 milions a tot el país. Alguns sistemes poden alertar automàticament la policia sobre concentracions de persones o suggerir mesures legals en judicis i processos administratius.
També hi ha un impuls per desenvolupar “presons intel·ligents”, amb càmeres que monitoren expressions facials i aplicacions de realitat virtual per a teràpia assistida per IA. L’informe apunta que els models lingüístics xinesos fins i tot poden supervisar i controlar comunicacions en llengües minoritàries com uigur, tibetà, mongol o coreà.
El doble vessant de la IA
Les grans empreses tecnològiques xineses com ByteDance, Tencent i Baidu són clau en aquest ecosistema. Les plataformes bloquegen contingut políticament sensible, assignen “punts de risc” a usuaris i ofereixen eines de moderació a altres companyies, col·laborant amb les autoritats en més de cent casos penals.
Tal com ressalta la mateixa cadena, Xiao Qiang, investigador de la Universitat de Califòrnia, assegura aquestes tecnologies poden millorar la seguretat, però també són utilitzades per a persecució política i control de minories ètniques i dissidents. L’informe adverteix que altres règims autoritaris podrien replicar aquests models d’IA a escala global.