La contundent victòria de José Antonio Kast a les eleccions presidencials de Xile s’ha convertit en un símbol del gir cap a l’extrema dreta que viu una part significativa de l’Amèrica Llatina. El triomf del dirigent ultradretà, defensor declarat de la dictadura d’Augusto Pinochet, no només marca un punt d’inflexió en la política xilena, sinó que s’inscriu en una dinàmica regional més àmplia, caracteritzada per l’ascens de lideratges autoritaris, ultraconservadors i alineats amb l’extrema dreta global.
Kast va obtenir el 58,1% dels vots a la segona volta, imposant-se amb una diferència notable a la candidata de centre-esquerra, Jeannette Jara, en unes eleccions amb sufragi obligatori i una elevada presència de vot blanc i nul. Es tracta del primer pinochetista que arriba al poder des del retorn de la democràcia, fet que reforça la càrrega simbòlica del seu triomf. El nou president, ultraliberal i procedent d’una família de migrants alemanys amb passat nazi, va construir la seva campanya al voltant de la promesa d’“ordre”, la mà dura contra la delinqüència i la migració irregular, i la priorització de la seguretat i l’economia.
En el seu discurs com a president electe, Kast va fer reiterades referències a Déu –és seguidor de la secta ultracatòlica Schoenstatt– i va apel·lar a la unitat nacional, prometent governar “per a tots els xilens”. Alhora, va agrair el suport tant de l’ultradreta com de la dreta tradicional, incloent-hi figures vinculades al llegat del règim de Pinochet. Tot i mantenir el seu discurs repressiu, va moderar el to i va demanar paciència, advertint que els canvis no serien immediats.
L'Amèrica Llatina fa un gir a la dreta
La seva arribada a La Moneda ha estat celebrada per líders de l’extrema dreta internacional, que veuen en Xile una nova peça clau del gir polític regional. El president argentí Javier Milei va expressar una “enorme alegria” per la victòria del seu “amic” i va assegurar que treballaran plegats perquè “Amèrica abraci les idees de la llibertat”. També van felicitar Kast dirigents com Santiago Abascal, líder de Vox, així com representants del govern dels Estats Units, que van destacar la coincidència en prioritats com la seguretat i el control de la immigració.
Aquest entusiasme contrasta amb les reaccions més crítiques d’altres dirigents de la regió. El president colombià Gustavo Petro va advertir que a Amèrica “venen els vents de la mort”, mentre que el brasiler Luiz Inácio Lula da Silva va optar per un to institucional, destacant el funcionament democràtic del procés electoral i apel·lant a la preservació de Sud-amèrica com a zona de pau.
El cas xilè confirma així una tendència més ampla: el debilitament de governs progressistes, l’erosió de la confiança en les institucions i l’auge de discursos que prometen ordre, autoritat i seguretat com a resposta a la por i la incertesa. En aquest context, la victòria de Kast no és només un canvi de govern, sinó un indicador clar del gir ideològic que travessa una part creixent de l’Amèrica Llatina.