La derrota de Donald Trump a les eleccions de mig mandat als Estats Units deixa una fotografia molt més profunda que la simple pèrdua del Congrés. El Partit Republicà ha retrocedit en territoris que fins fa poc considerava segurs i ha perdut suport entre alguns dels col·lectius que havien contribuït a ampliar la seva base electoral el 2024. Els votants llatins, els homes negres, els joves i les classes amb menys ingressos han tornat a decantar-se majoritàriament pels demòcrates. El resultat apunta a una fractura de la coalició que va permetre a Trump recuperar la Casa Blanca.
La dada més significativa és el canvi entre els votants hispans. Segons l'AP Voter Poll, aproximadament sis de cada deu han votat candidats demòcrates a la Cambra de Representants, mentre que només un terç ha donat suport als republicans. El 2024, Trump havia aconseguit prop del 40% del vot hispà. El gir és especialment visible a Texas, on James Talarico ha guanyat l'escó del Senat davant del republicà Ken Paxton amb el suport d'aproximadament el 60% dels votants llatins.
Demografia i butxaca
La frontera amb Mèxic ofereix una de les imatges més eloqüents d'aquest canvi. Al comtat de Starr, amb una població majoritàriament hispana, Trump havia guanyat el 2024 amb el 58% dels vots. Ara, Talarico —demòcrata— n'ha obtingut el 77%. Segons Reuters, als 64 comtats de majoria hispana que celebraven eleccions al Senat, els republicans han perdut de mitjana 14 punts percentuals de suport respecte dels resultats presidencials de fa dos anys.
El retrocés també afecta els votants negres, especialment els homes. Només un de cada deu ha votat republicà a les eleccions legislatives, davant d'aproximadament un de cada quatre que havia donat suport a Trump el 2024. En conjunt, nou de cada deu votants negres han optat pels demòcrates. Entre els menors de 30 anys, el canvi és igualment pronunciat: set de cada deu han votat demòcrata, després d'unes presidencials en què aquest electorat havia quedat pràcticament dividit entre Trump i Kamala Harris.
El retrocés és especialment delicat perquè afecta una de les grans conquestes electorals de Trump: la capacitat de penetrar en electorats que durant dècades havien estat una reserva de vots demòcrata. El 2024, el republicà no va aconseguir només mobilitzar la seva base tradicional, sinó que va eixamplar-la amb votants que compartien el seu malestar amb l'establishment, però no necessàriament el conjunt de la seva agenda política. Aquesta distinció és important. Haver votat Trump no significava haver-se convertit al trumpisme. Una part d'aquests electors podia donar-li confiança per la seva promesa de millorar l'economia, controlar la immigració o sacsejar Washington, sense assumir un compromís durador amb el Partit Republicà. Ara, quan els resultats no responen a les expectatives, aquella aliança electoral mostra les seves costures. I el problema de Trump és que recuperar aquests vots pot ser molt més difícil que conservar els seus seguidors més fidels.
Però la derrota no s'explica només per qüestions demogràfiques. La butxaca ha estat un factor determinant. Gairebé nou de cada deu votants consideraven el cost de la vida una qüestió important o decisiva a l'hora de votar, segons les enquestes a peu d'urna recollides per Reuters. Els ciutadans amb ingressos familiars inferiors als 50.000 dòlars s'han inclinat majoritàriament pels demòcrates. La inflació, els preus dels aliments i la benzina han erosionat la confiança en un president que havia promès alleujar la pressió econòmica.
'Bye Texas, bye Kansas'
El mapa electoral confirma que el desgast republicà no es limita a determinats grups demogràfics. Kansas ha elegit Adam Hamilton, el primer senador demòcrata de l'estat des del 1932, després de derrotar l'incumbent Roger Marshall per gairebé cinc punts. A Ohio, Sherrod Brown ha recuperat l'escó del Senat que havia perdut el 2024, derrotant Jon Husted en un estat que Trump ha guanyat en les tres últimes eleccions presidencials. I a Texas, James Talarico ha aconseguit una victòria d'uns dotze punts davant de Ken Paxton, convertint-se en el primer demòcrata que guanya un escó al Senat per aquest estat des del 1988.
La importància d'aquests resultats no rau només en els escons que canvien de mans, sinó en el perfil dels votants que els han fet possibles. A Kansas, per exemple, els independents han donat suport a Hamilton per més del doble de vots que a Marshall, mentre que aproximadament un 12% dels electors republicans també han optat pel candidat demòcrata, segons l'enquesta electoral d'ABC News. Gairebé sis de cada deu votants de l'estat desaprovaven la gestió de Trump. És una dada reveladora: la victòria demòcrata no s'explica únicament per la mobilització de la seva base tradicional, sinó també per la incapacitat republicana de retenir una part dels seus propis votants i dels electors sense afiliació partidista.
La tendència es repeteix en bona part del país. Segons l'anàlisi de Reuters, els republicans han perdut quota de vot en el 99% dels aproximadament 2.100 comtats analitzats, amb una caiguda mitjana d'uns vuit punts respecte dels resultats de Trump el 2024. El retrocés s'ha produït tant en zones urbanes com suburbanes, en territoris rics i en comtats amb rendes més baixes. Aquesta extensió geogràfica és especialment significativa perquè dificulta atribuir la derrota a un únic factor o a una mobilització puntual dels demòcrates: el que emergeix és un descontentament molt més transversal amb el partit que governa.
La participació, però, obliga a introduir un matís. A Texas van votar 9,8 milions de persones, la xifra més alta en unes eleccions de mig mandat des del 1970, però només el 51,6% del cens registrat, davant del 61,2% del 2024. Això no significa que els demòcrates hagin guanyat simplement perquè més gent hagi anat a votar. Segons el Texas Tribune, el creixement de la participació es va concentrar a les grans àrees metropolitanes i als comtats fronterers, mentre que les zones rurals van registrar els increments més petits. La diferència, per tant, no és només quants nord-americans han votat, sinó on s'ha concentrat la mobilització i quin perfil electoral ha acabat tenint més pes.
Què farà ara Donald Trump?
El president ha intentat desvincular-se del resultat argumentant que ell no era a la papereta i que, si hi hagués estat, hauria guanyat per golejada. Però el contrast amb la campanya és evident: abans dels comicis havia insistit reiteradament que els votants havien d'imaginar que també el votaven a ell. Després de la derrota, ha assenyalat els candidats republicans i ha admès que la guerra de l'Iran i l'encariment de la benzina han perjudicat el partit.
Però les conseqüències de la derrota van molt més enllà de Washington. Reuters apunta que el nou Congrés demòcrata pot convertir-se en un obstacle important per a l'agenda internacional de Trump, especialment a través del control dels pressupostos militars, les audiències parlamentàries i la supervisió de les decisions de la Casa Blanca. L'Iran és el primer front on es pot notar aquest canvi: els demòcrates volen limitar els recursos destinats a la guerra i exigir explicacions sobre una intervenció que Trump va iniciar sense autorització prèvia del Congrés. El president es troba així davant d'una contradicció: continuar una guerra que ha contribuït a erosionar el seu suport electoral o buscar una sortida diplomàtica que li permeti presentar el conflicte com una victòria.
A Israel i Ucraïna, el canvi de majories també pot tenir conseqüències. Segons Reuters, el control demòcrata obre la porta a revisar l'ajuda militar nord-americana a Israel, en un moment en què el suport bipartidista al govern de Benjamin Netanyahu s'ha deteriorat considerablement. En el cas ucraïnès, els demòcrates poden pressionar per recuperar l'assistència militar a Kíiv i impedir que Washington relaxi les sancions contra Moscou. The Washington Post, però, introdueix un matís important: una derrota interna no necessàriament farà Trump més moderat. Amb menys pressió electoral immediata, el president podria sentir-se més lliure per actuar unilateralment en política exterior i intentar construir un llegat internacional abans d'abandonar la Casa Blanca.
La resposta de Trump serà determinant. Pot intentar recuperar els votants desencantats reorientant el discurs cap a l'economia i rebaixant el cost polític dels conflictes exteriors, o bé insistir en la confrontació i presentar-se com un president capaç d'imposar la seva voluntat malgrat l'oposició interna. El nou Congrés tindrà més eines per fiscalitzar-lo, però no podrà prendre-li les competències presidencials en política exterior. El missatge de les urnes no és necessàriament que els Estats Units hagin deixat de ser un país conservador, sinó que una part dels electors que van apostar per Trump el 2024 ja no estan disposats a donar-li un xec en blanc. I aquesta pèrdua de confiança pot acabar tenint conseqüències molt més enllà de les fronteres nord-americanes.