El president rus, Vladímir Putin, ja ha trencat el silenci després de la crisi entre Rússia i Ucraïna provocada per l'incident al mar d'Azov. El líder rus ha fet una advertència al país veí contra nous passos "irreflexius" i no ha fet cas de les peticions internacionals d'alliberament dels mariners ucraïnesos detinguts a l'estret de Kertx. Un tribunal de Crimea ha empresonat dos mesos 12 dels 24 mariners.

"Els dirigents ucraïnesos tenen tota la responsabilitat per haver creat una nova situació de conflicte i pels riscos que això comporta", ha dit Putin en una conversa telefònica amb la cancellera alemanya, Angela Merkel. Merkel havia promès al president ucraïnès, Petrò Poroixenko, una mediació per frenar l'escalada de tensió a la zona, tot i que quan ho ha intentat s'ha trobat amb un Putin ferm. 

Putin també ha expressat una "gran preocupació" pel fet que Ucraïna hagi declarat l'estat d'excepció en deu regions del país, incloent-hi totes les costeres que limiten amb Rússia, i hagi posat en alerta les seves tropes. 

Un estat d'excepció inèdit

L'estat d'excepció declarat pel president ucraïnès és un fet inèdit. Poroixenko ja ha destacat alguna vegada que "l'estat de guerra no implica una declaració de guerra" i que no inclourà una mobilització de tropes ni es limitaran els drets dels ciutadans.

Malgrat tot, aquesta és una mesura que ni tan sols es va aplicar l'any 2014, quan Rússia es va annexionar Crimea després d'un referèndum, ni tampoc en els moments més intensos de la guerra de l'est del país.

Estratègia electoral?

Alguns analistes creuen que l'estat d'excepció declarat pel president ucraïnès és només una mesura per guanyar popularitat amb vista a les eleccions previstes per al 31 de març.