A Narva, la ciutat estoniana que mira directament cap a Rússia des de l'altra banda del riu, la frontera cada vegada s'assembla menys a una simple línia que separa dos països. Les fortificacions, els obstacles antitancs i els controls de seguretat formen part d'un paisatge que està canviant al ritme de la guerra d'Ucraïna. Ara, Estònia ha anunciat que construirà uns 150 búnquers al nord-est del país, a tocar de la regió russa de Leningrad, en una nova fase del reforç de la seva defensa davant d'una possible amenaça militar de Moscou.
La iniciativa forma part de la Línia de Defensa Bàltica, un projecte conjunt d'Estònia, Letònia i Lituània per protegir les fronteres orientals de l'OTAN. Segons ha informat el mitjà públic estonià ERR, el ministre de Defensa, Martin Herem, ha explicat que un centenar dels nous búnquers s'instal·laran en terrenys estatals i una cinquantena més en propietats municipals o privades. El govern negocia amb els propietaris fórmules de compensació, lloguer o compra dels terrenys.
Els 150 búnquers formen part d'un pla molt més ampli: Estònia preveu instal·lar fins a 600 estructures defensives al llarg de la seva frontera oriental, en un projecte valorat en prop de 60 milions d'euros. La xarxa inclou també trinxeres antitancs, obstacles de formigó coneguts com a "dents de drac" i filferro de concertina. L'objectiu és dificultar qualsevol avenç militar i protegir els soldats en cas d'atac. Segons ERR, les primeres fortificacions ja s'han instal·lat a prop de Narva, tot i que el desplegament acumula retards per disputes en els processos de contractació. La previsió és completar el projecte a finals del 2027.
Els efectes de la invasió russa a Ucraïna
Però darrere de les xifres hi ha una població que conviu amb una realitat cada vegada més complexa. Narva té uns 50.000 habitants i és una de les ciutats més russòfones de la Unió Europea. A l'altra banda del riu Narva hi ha Ivangorod, ja en territori rus. Durant dècades, les relacions familiars, socials i econòmiques entre les dues ribes van ser habituals. La invasió russa d'Ucraïna, però, ha accentuat les divisions.
Un reportatge publicat el 19 d'octubre pel mitjà ucraïnès Hromadske recull les diferents percepcions dels residents. La periodista local Ievgenia Parv explica que alguns veïns ja parlen de possibles plans d'evacuació i que n'hi ha que fins i tot han comprat propietats en altres països europeus. "No crec que passi, però el que fa Rússia em genera inquietud", afirma. Altres habitants, en canvi, consideren exagerades les advertències sobre una possible invasió. Un grup de pescadors entrevistats a la riba del riu atribueix les tensions als interessos polítics i recorda amb nostàlgia l'època en què les dues comunitats mantenien una relació molt més estreta.
La militarització tampoc no es limita al costat estonià. A la regió russa de Leningrad, el Servei Federal de Seguretat (FSB) ha imposat restriccions temporals de moviment als districtes de Kingisepp i Slantsy, prop de la frontera. Segons ERR, les mesures van incloure limitacions a la navegació pel riu Narva i prohibicions de circulació nocturna en una franja de cinc quilòmetres. Les autoritats russes les van justificar per prevenir infraccions frontereres i protegir els recursos naturals. El responsable estonià de fronteres, Andris Viltsin, va advertir, tanmateix, que Moscou està dedicant cada vegada més recursos a reforçar la vigilància de la zona.
Malgrat aquest augment de la tensió, les autoritats estonianes no presenten les obres com la resposta a un atac imminent. El mateix organisme públic encarregat de les inversions en defensa explica que la finalitat és preparar-se en temps de pau per poder reaccionar ràpidament si la situació empitjora.
Letònia i Lituània també aixequen les seves defenses
La militarització de la frontera oriental no es limita a Estònia. Letònia i Lituània també han accelerat els seus plans de fortificació davant de Rússia i Bielorússia, en el marc de la Línia de Defensa Bàltica, acordada pels tres països el 2024. A Letònia, les obres ja inclouen l'excavació de trinxeres antitancs i la instal·lació de milers de blocs de formigó coneguts. Segons la televisió pública letona LSM, a finals d'octubre ja s'havien excavat els primers sis quilòmetres de trinxeres, mentre que el programa de reforç fronterer preveu una inversió de 303 milions d'euros en cinc anys.
Lituània, per la seva banda, ha optat per ampliar la xarxa d'instal·lacions militars a prop de les fronteres amb Bielorússia i l'enclavament rus de Kaliningrad. Segons el mitjà públic LRT, el país preveu passar de 27 a 50 parcs d'equipament militar, on s'emmagatzemen obstacles antitancs i altres elements que es podrien desplegar ràpidament en cas de crisi. El pla també contempla preparar carreteres i ponts per dificultar el moviment de tropes i aprofitar elements naturals, com els aiguamolls, per reforçar la defensa del territori.