L'amenaça del president rus, Vladímir Putin, d'enviar bombes nuclears a tots aquells que responguin al seu atac contra Ucraïna, ha posat en alerta el món occidental. Malgrat tot, fins a quin punt l'amenaça d'ara és més forta que mai? Si tirem d'hemeroteca, els anuncis de Putin sobre això han estat una constant des de l'any 2015 i, a la vegada, ha firmat protocols d'activació d'aquestes bombes que ara mateix no es compleixen. Però el cap de Putin sembla imprevisible, res del que està escrit pot tenir vigència i cal tenir en compte quines amenaces ha portat a terme en els darrers temps. Una de les més importants va ser l'any 2018 en un discurs televisat de Putin on, fins i tot, va recrear les conseqüències d'aquestes bombes i les va situar a Florida, els Estats Units, a l'aleshores Casa Blanca d'Hivern de qui presidia el país americà, Donald Trump.
L'exemple del 2018
Putin va comparèixer davant l'Assemblea Federal Russa com a part del seu discurs anual, que per moments es va tornar en campanya per a la reelecció ja que faltaven menys d'un mes de les eleccions presidencials. Necessitava treure pit i gran part del seu discurs es va centrar en la nova capacitat militar de Rússia, tot sota un to gens subtil que apuntava als Estats Units i l'OTAN com els seus principals enemics. La primera arma que va mostrar va ser la RS-28 Sarmat, un enorme i avançat míssil balístic intercontinental (ICBM) dissenyat per llançar atacs nuclears a qualsevol part del món i capaç d'evadir els sistemes de defensa antimíssils sota qualsevol condició. I per demostrar el poder d'aquest nou míssil, el va presentar en un vídeo editat on es barrejaven imatges reals amb animació 3D. Aquesta animació no és nova, ja que Rússia l'ha fet servir en algunes ocasions des del 2015, però en aquell cas, a més, s'il·lustrava un lloc concret del planeta, Florida.
La tensió ha augmentat
Malgrat que Putin s'ha dedicat a banalitzar sobre una qüestió tan seriosa com aquesta, els experts ara assenyalen que les seves amenaces cal tenir-les més en compte que en els darrers anys. Així doncs, el risc d'una guerra nuclear ha augmentat des del 2017, per la retirada dels Estats Units i Rússia dels tractats de control d'armes nuclears, ambdues potències havien començat a desenvolupar nous tipus d'armes nuclears i ampliar les circumstàncies en què podrien fer-les servir. Des de la Universitat de Princeton, il·lustren un escenari que estima més de 90 milions de morts i ferits a les primeres hores del conflicte i té el seu punt d'inici a Europa. A la vegada, això topa amb els "principis bàsics" que Putin va establir el 2020 amb quatre casos en què Moscou podria utilitzar armes nuclears. I eren quan es disparaven míssils balístics contra el territori de Rússia o aliat, quan un enemic utilitzava armes nuclears, un atac a un lloc d'armes nuclears rus o un atac que amenaçava l'existència de l'estat rus. Cap d'aquests criteris s'ha complert en el conflicte actual. Però els experts insisteixen: "Encara hi ha un risc molt elevat d'un error d'interpretació per part de Putin o fins i tot d'una manipulació deliberada que podria desencadenar un intercanvi nuclear", subratlla David Khalfa, de la Fundació Jean Jaures, amb seu a París.
L'arma russa més poderosa
El que fa més por ara mateix és el RS-28 РС-28 Сармат rus, també conegut com a Sarmat o Satan 2, l'arma nuclear més poderosa mai dissenyada que cap tecnologia de defensa és capaç d'interceptar-la. Aquesta va ser aprovada el passat 23 de febrer, un dia abans de declarar la guerra a Ucraïna. Ha estat fabricat per substituir els antics míssils R-36M que van ser sobrenomenats Satanàs pels experts de l'OTAN. Sarmat té una capacitat d'actuació de 10.000 quilòmetres, posant en la seva línia de visió ciutats europees com Londres o París, però també ciutats de la costa oest americana. A més, el míssil podria contenir fins a dotze ogives nuclears, la qual cosa li dona la capacitat de destruir en pocs segons un territori "de la mida de Texas o França", segons informa la televisió russa.
Per tot plegat, el coneixement sobre aquests atacs ha tornat a captar l'interès mediàtic en qüestió de dies. Una explosió nuclear pot passar amb pocs minuts d'advertiment o sense cap advertiment. La pluja radioactiva és més perillosa a les primeres hores després de la detonació, quan emet els nivells més alts de radiació. Pren temps perquè la pluja es dipositi a nivell del terra, en general, més de 15 minuts en àrees fora de les zones de dany immediat per l'explosió. Aquest temps és suficient per poder impedir l'exposició a la radiació si segueix aquests passos: buscar un refugi, romandre a l'interior durant 24 hores, llevat que les autoritats locals lliurin altres instruccions. Així doncs, les zones a l'exterior, els vehicles i les cases mòbils no proveeixen un refugi adequat i cal buscar soterranis o els pisos ubicats a la meitat d'edificis alts.