La televisió israeliana ha captat unes curioses imatges del bon rotllo que hi ha entre els soldats israelians i egipcis a la frontera entre els dos països, a l'extrem de la península del Sinaí i del desert del Neguev. Una frontera que n'ha vist de tots els colors al llarg de la Història.

A les imatges apareixen dues noies soldades israelianes que ballen, mentre els seus homòlegs egipcis fan el mateix. Una tanca impedeix el pas entre els dos països. Segons el corresponsal militar de la televisió israeliana, quan es fa de nit els soldats han de dedicar-se a impedir el tràfic de drogues, però de dia tot està molt més tranquil.

 

Els soldats escolten una canço del grup A-Wa, que formen tres germanes jueves d'origen iemenita. Canten en àrab, i per això també les poden entendre els egipcis. El grup és un dels més populars de la cançó mitsrahí israeliana, i ha popularitzat el feminisme entre joves àrabs.

Israel i Egipte mantenen una bona relació des de l'any 1978, quan el llavors primer ministre israelià, Menahem Begin, va signar la pau amb el president egipci, Anwar el-Sadat, amb la mediació del president dels EUA, Jimmy Carter. Israel havia guanyat la guerra del Iom Kipur del 1973 i per tant mantenia la sobirania sobre la península del Sinaí, aconseguida en la Guerra dels Sis Dies del 1967.

Egipte va primar recuperar el Sinaí a canvi d'establir relacions diplomàtiques amb Israel, i això va fer possible l'acord. Per a Israel, el despoblat Sinaí va ser el lloc de pas dels israelites bíblics però no formava part del territori nacional, i per això no va ser un inconvenient insuperable lliurar-lo. El qui ho va fer va ser Begin, seguint la tradició que al Pròxim Orient els pactes no els fan els coloms sinó els falcons. El primer ministre havia estat membre de l'Irgun, que va lluitar contra l'ocupació britànica, amb un activisme molt més dur que la Haganà.   

Tant Anwar el-Sadat com Menahem Begin van rebre el premi Nobel de la Pau pel pacte que van fer, conegut com els Acords de Camp David. Però de seguida van aparèixer problemes al món àrab. La Lliga Àrab va abandonar el Caire, la gran capital àrab, i es va traslladar a la petita Tunis, una situació que duraria fins a finals dels 80. I encara més, el 1981, el president egipci va ser assassinat per un grup de soldats durant una desfilada al Caire. 

El líder del magnicidi era un oficial nomenat Khalid al-Islambuli, que va assegurar que havia assassinat Anwar el-Sadat com a resposta a la pau amb Israel. Va ser condemnat a mort, i a conseqüència d'això es va convertir en un màrtir per als islamistes.