Després de setmanes i debats, el Parlament de Veneçuela (Assemblea Nacional) ha aprovat aquest dijous per unanimitat una llei d'amnistia històrica i sense precedents. La llei d'amnistia per a la Convivència Democràtica, que el chavisme ven com una iniciativa de la presidenta encarregada del país, Delcy Rodríguez, que obre la porta a excarcerar als presos polítics que hagin comès delictes des del 1999, i és presentada com una oportunitat d'assentar les bases per a un nou futur polític del país. Aquesta norma permetrà alliberar centenars de presos polítics (al voltant de 600 pendents), així com eximir de causes judicials els perseguits en clandestinitat o exili, abastant 13 esdeveniments polítics conflictius des de 1999 fins a 2026, incloent-hi el període opositor a l’Assemblea (2016-2021). La llei, però, exclou explícitament a militars acusats de rebel·lió (uns 174), així com delictes greus com violacions a drets humans, lesa humanitat, homicidi intencional, corrupció i narcotràfic.
Delcy Rodríguez celebra l’acord
La presidenta encarregada de Veneçuela, Delcy Rodríguez, va dir sentir-se “molt complaguda” amb l’aprovació de la llei que, al seu judici, obre una porta perquè els ciutadans es retrobin i perquè el país aprengui a conviure pacíficament i democràticament. “Perquè Veneçuela es desvesteixi de l’odi, de la intolerància, que primin els drets humans, que primin l’amor, l’entesa, el reconeixement”, va afegir després de rubricar la legislació al palau presidencial de Miraflores, acompanyada del president de l’AN, Jorge Rodríguez, i del ministre d’Interior, Diosdado Cabello. "Cal saber demanar perdó i cal també rebre el perdó", va recalcar Delcy Rodríguez, que va assumir la presidència del país després de la captura de Nicolás Maduro per part dels Estats Units, obrint un “nou moment polític”. L’alliberament dels presos polítics també ha estat una exigència de l’Administració Trump per mantenir el règim chavista en el poder. La líder chavista també va demanar el tancament de la presó de l’Helicoide, símbol de la repressió política a Veneçuela, i que Trump va definir com “una cambra de tortura en el cor de Caracas”.
El projecte ha tirat endavant amb els vots de la unanimitat de la cambra dirigida per Jorge Rodríguez -germà de la presidenta encarregada-, que ha aprofitat per "saludar i felicitar l’actitud, la disposició, la força i l’esperit de convivència que ha demostrat aquesta comissió especial", així com els membres de l’Assemblea Nacional. El text inclou la creació d’una comissió especial de seguiment de la llei, presidida pel diputat Jorge Arreaza.
Quins delictes inclou i exclou la nova llei?
La llei s’aplicarà sobre la base d’uns fets comesos en el marc de tretze esdeveniments recollits a l’article 8 del text. Els diputats van aprovar concedir l’amnistia sobre fets o “faltes comeses” durant diferents episodis de crisi política ocorreguts entre 2002 i 2025, com el cop d’estat contra el difunt president Hugo Chávez l’abril de 2002, l’aturada petroliera de finals d’aquell any i principis de 2003, el referèndum revocatori contra Chávez en el 2004, i les protestes antigovernamentals de 2007, 2013, 2017 i 2024. Amb tot, la llei específica, en l’article 9, que queden exclosos delictes de "corrupció, violacions greus dels drets humans, delictes de lesa humanitat i crims de guerra, homicidi intencional i lesions gravíssimes, tràfic d’estupefaents".
El dubte que afecta Corina Machado
Igualment, estableix l’exclusió de persones que es trobin o puguin ser processades o condemnades per “promoure, instigar, sol·licitar, invocar, afavorir, facilitar, finançar o participar en accions armades o de força contra el poble, la sobirania i la integritat territorial” de Veneçuela per part d’“Estats, corporacions o persones estrangeres”, el que genera debat sobre líders opositors com a María Corina Machado. El chavisme ha acusat repetidament Machado d’instigar invasions o suports externs (per exemple dels EUA), com en el context del bombardeig de gener de 2026, situant-la en risc d’exclusió malgrat la seva inhabilitació administrativa no coberta directament per la llei.
A l’article 11 s’indica que un tribunal amb competència en el delicte imputat verificarà l’aplicació de l’amnistia i decretarà la nul·litat de tots els processos en curs o la revisió de les sentències fermes per a la seva anul·lació, en un termini “que no excedirà de 15 dies consecutius”. La legislació també disposa que les persones beneficiades per aquesta llei que cometin delictes després de l’entrada en vigor de l’amnistia seran processades amb normalitat segons la legislació.
El document aprovat aquest dijous sosté que els presos que puguin acollir-se a l’amnistia han de presentar-se davant les autoritats, si bé estableix que aquelles persones que es van exiliar puguin ser representades per un advocat o advocada de la seva “confiança i elecció” mentre es tramita la seva sol·licitud. A més, impedeix la detenció dels beneficiaris durant el temps que estigui en curs el tràmit.
Reaccions a la nova llei
El diputat opositor Stalin González, membre de la comissió de seguiment de la llei, creu que l’amnistia és una “eina per reconstruir la justícia”, tot i que “no és perfecta”. Però algunes ONG defensores dels drets humans i opositors veneçolans van exposar les seves reserves en publicacions fetes a les xarxes socials després de l’aprovació de la llei. L’ONG Foro Penal, que estima en 448 els presos polítics excarcerats des del passat 8 de gener, però que comptabilitza 644 presos sense excarcerar, ha reaccionat a l’aprovació de la llei afirmant que “els crims contra la humanitat mai prescriuen”. El seu president, Alfredo Romero, ha denunciat que la llei “és força restrictiva”, ja que “exclou” persones perseguides políticament “detingudes, fins i tot moltes d’elles arbitràriament”.
Segons informa l’agència Efe, el coordinador general de l’ONG Provea, Óscar Murillo, ha opinat que el que s’ha aprovat no correspon “amb l’esperit de pau i reconciliació que hauria de tenir una norma d’aquesta naturalesa” . L’ONG Justicia, Encuentro y Perdón va assenyalar que el text aprovat és “revictimitzant, excloent i, en absolut, garanteix l’alliberament ple de tots els presos polítics”. Igualment, el partit opositor Primero Justicia va sostenir que la llei és “insuficient i esbiaixada”.
Per la seva part, el Comitè per la Llibertat dels Presos Polítics ha informat que els familiars de detinguts a la seu de la Policia Nacional Bolivariana (PNB), denominada zona 7, a Caracas, han suspès la vaga de fam que van començar fa més de cinc dies, tot i que han al·legat ‘greu desgast físic i absència total de respostes per part de les autoritats".