Els enfrontaments entre Pakistan i Afganistan han escalat després que el govern talibà anunciés una ofensiva contra posicions militars pakistaneses a prop de la frontera, i Islamabad respongués amb bombardejos sobre objectius a Kabul i a les províncies limítrofes de Kandahar i Paktika. És la més recent escalada d’un conflicte latent entre els dos veïns, amb un historial de violència intermitent. Els primers informes van emergir dijous 26 de febrer, quan el govern talibà va llançar una ofensiva a les províncies de Nangarhar, Nuristan, Kunar, Khost, Paktia i Paktika. Segons els portaveus talibans, els atacs van començar a les 20:00 hora local. El Pakistan va replicar ràpidament, acusant els insurgents d’haver obert foc sense provocació a diverses localitats de la seva província de Khyber Pakhtunkhwa.
Durant la matinada de divendres, les forces pakistaneses van realitzar una sèrie de bombardejos sobre objectius a Kabul i en altres províncies frontereres, segons fonts militars d'Islamabad. Es van informar més incidents prop del pas fronterer de Torkham, clau per al comerç i trànsit entre Peshawar i Jalalabad.
Qui hi ha implicat?
Els atacs inclouen posicions militars i, segons el govern pakistanès, instal·lacions governamentals del govern afganès. Els insurgents haurien utilitzat drons comercials carregats d’explosius per atacar tres localitzacions: l’escola d’artilleria de l’exèrcit a Nowshehra, una zona pròxima a l’acadèmia militar d’Abbottabad i un punt a prop d’una escola primària a Swabi. El Pakistan assegura que tots els drons van ser destruïts abans de causar danys significatius.
Cada banda acusa l’altra de començar els enfrontaments. Islamabad afirma haver eliminat 133 combatents talibans i ferit més de 200, mentre els portaveus del govern talibà parlen de nombroses baixes i capturats entre les forces pakistaneses. Cap d’aquestes xifres ha pogut ser verificat independentment.
Què diuen els governs?
El primer ministre pakistanès, Shehbaz Sharif, ha afirmat que les forces del seu país han “aixafat” els oponents, mentre el ministre de Defensa declarava la guerra oberta a l'Afganistan. Des del cantó afgà, el portaveu militar del govern afganès ha assegurat que respondran si són atacats, però que no iniciaran enfrontaments ara mateix.
La comunitat internacional ha demanat contenció immediata. L’Iran ha oferit mediació, destacant que és el mes de Ramadà i recordant la necessitat de solidaritat islàmica. La Xina ha fet una crida al cessament del foc, mentre que l'Aràbia Saudita discuteix mesures per reduir tensions amb Islamabad.
Per què passa això?
L’episodi forma part d’un conflicte recurrent. El Pakistan acusa l'Afganistan de donar refugi i suport a grups insurgents que cometen atacs al seu territori, inclòs un recent atemptat suïcida a Islamabad. El govern talibà rebutja aquestes acusacions i sosté que el seu territori no s’utilitza per amenaçar tercers.
Les tensions han augmentat després de bombardejos anteriors del Pakistan sobre l'Afganistan, que, segons el govern, han causat morts civils. Aquesta escalada és particularment significativa perquè els objectius pakistanesos ja no són només grups militants, sinó instal·lacions governamentals.
Què passa a la frontera?
Els enfrontaments a la regió del Torkham —punt estratègic entre Peshawar i Jalalabad— han dificultat el trànsit i incrementat la inseguretat. L’ús de drons i bombardejos sobre àrees poblades ha fet que el risc de baixes civils augmenti, i molts analistes alerten que, tot i que l'Afganistan no disposa d’una força convencional comparable al Pakistan, la seva experiència en guerrilla podria prolongar el conflicte.
Segons Michael Kugelman, expert de l’Atlantic Council, els bombardejos pakistanesos són inèdits perquè apunten directament a estructures del govern talibà i no només a grups insurgents, la qual cosa podria marcar l’inici d’una fase més perillosa de la crisi.
L'Afganistan, per la seva banda, ha amenaçat amb “respostes encara més decisives” en el futur, deixant entreveure que la tensió podria derivar en un conflicte més gran a la regió.