La Unió Europea comença el seu camí cap a la militarització. En el context actual, que des de Brussel·les consideren perillós i inestable la UE es planteja organitzar a partir de 2023 maniobres militars per intentar potenciar la seva capacitat d'actuació. A partir del 2025 aquestes maniobres s'acabaran convertint en una força d'intervenció operativa amb fins a 5.000 militars. Així s'explica en un document confidencial que servirà de base als ministres d'Exteriors i Defensa europeus per començar les negociacions sobre l'orientació geoestratègica de la Unió durant la pròxima dècada, segons ha informat el diari El País. 

Josep Borrell, vicepresident de la Unió Europa i alt representant de Política Exterior, fa mesos que reclama un exèrcit europeu d'aquestes característiques, entre molt escepticisme de l’OTAN. Ara, aquest document, batejat com a Brúixola Europea, és la primera vegada que la UE es planteja organitzar aquestes maniobres militars i suposa un salt sense precedents en la capacitat militar de l'organització. L'objectiu, segons exposa l'escrit d'unes 28 pàgines, és comptar amb la força necessària per "promoure la seva visió i defensar els seus interessos". Borrell va avançar aquesta Brúixola als membres de la Comissió Europea el passat dimecres.  Aquest dilluns i demà dimarts, una cinquantena de ministres d'Exterior i Defensa es trobaran a Brussel·les en una sessió conjunta per a discutir-lo. 

Quarter general 

"Aquest no és el món que els europeus hem escollit o que preferim, però és el que hem d'afrontar", es pot llegir al document, que també exposa que "a partir del 2023 organitzarem de manera regular maniobres, també navals". L'objectiu és que la Brúixola serveixi per guiar la política exterior i de defensa de la UE, un cop adoptada pel Consell Europeu el març vinent. Aquestes maniobres s'acabaran convertint en una força d'intervenció operativa amb 5.000 militars a partir del 2025. Així, tot i que en un principi l'organització correspon a les unitats nacionals, a partir del 2025 passaria a l'Estat Major de la UE creat el 2017, un quarter general que mai ha estat plenament operatiu. 

Les noves forces d’intervenció permetran anar més enllà del "batalló europeu" un concepte amb, en teoria, disponibilitat de 1.500 agents de les diverses nacions. Tot i que en teoria està operativa des del 2017, mai no s'ha activat per manca de voluntat política, recursos financers i l'absència d'entrenaments conjunts dels militars. 

Determinats per la missió 

Segons es desprèn del document que avui discuteixin els ministres, el gran objectiu de les maniobres serà disposar d'una força de defensa amb la capacitat d'actuar quan sigui necessari: "Continuarem fent maniobres de manera regular per enfortir la nostra assistència mútua en cas d'agressió armada, d'acord amb l'article 42.7 del Tractat de la UE", precisa la Brúixola. Aquest article és la base legal que, de manera similar al que estableix l'OTAN, permet als 27 Estats membres respondre de manera conjunta a un atac. I afegeix que “des del 2022 s'inclouran també maniobres al camp cibernètic”. De fet, en les 28 pàgines del document es detalla un calendari per reforçar els mitjans per actuar contra amenaces híbrides, cibernètiques o des de l'espai. 

Tot i que es preveu que aquesta unitat militar compti amb uns 5.000 membres, Borell ha aclarit que "serà la missió el que determini el nombre de tropes necessàries i no al revés". Per a les missions civils, l'objectiu és desplegar un equip de fins a 200 experts en un termini de 30 dies el 2023. El text, que es podrà debatre fins al març de 2022, considera que és necessari "desenvolupar una Unió Europea que actuï com proveïdor de seguretat". Per aconseguir-ho, es planteja explotar l'article 44 del Tractat de la Unió que permet fer operacions militars per unanimitat. En elles, però només hi participaran els socis que així ho vulguin. 

A la imatge principal, militars de l'exèrcit espanyol a l'Afganistan / Efe