L'Alt Representant de la UE, Josep Borrell, assegura estar "més preocupat pels preus de l'electricitat que per la taula de diàleg". Tot i això, no ha desaprofitat l'ocasió per carregar contra el Govern de la Generalitat, entrevistat a RNE: "No sembla que comenci amb bon peu des del cantó del Govern de la Generalitat. A Catalunya, fins i tot hi ha fervents independentistes que lamenten l'espectacle una mica ridícul que s'ha fet per la seva banda".

I contraposa les dues bandes lloant la del seu PSOE: "Hem de reconèixer la manera de resoldre els conflictes del president Pedro Sánchez. Esperem que tot això no impedeixi que el diàleg es pugui celebrar i no hi hagi resultats". Malgrat tot, Borrell vol seguir un perfil baix sobre el debat independentista i ha afirmat que malgrat ser "català i del PSOE", ara mateix segueix amb "més atenció" altres temàtiques. Sobre la pujada del preu de l'electricitat ha dit: "El sistema de fixació de preus de l'electricitat de la Unió Europea ha de ser revisat perquè té massa disfuncions. El cost del gas o d'altres no té cap mena de proporcionalitat amb el de l'electricitat, això ha de canviar".

Pel que fa als reptes de la seva competència, Borrell admet que "la immigració és un problema divisori" que ara també es posa sobre la taula amb la crisi a l'Afganistan, tot i que demana "parlar d'ells com d'exiliats, igual que els espanyols durant el franquisme". Davant les noves onades massives de persones procedents d'aquest país a Europa, Borrell tanca files: "No crec que tinguem una allau de dos milions de persones intentant passar les fronteres. Però tenim molta gent amb la qual tenim una obligació".

Les seves paraules topen amb la mà estesa que ha ofert als talibans en els darrers dies des de Brussel·les: "Compromís amb els talibans", declarava el passat 3 de setembre. La justificació de Borrell rau en la necessitat "d'evacuar els nacionals i afganesos" tot i que hi veu també altres objectius. Així doncs, també demana "la creació d'una plataforma política regional juntament amb els veïns de l'Afganistan" amb el propòsit de "gestionar els fluxos de població procedents de l'Afganistan, la prevenció de la propagació del terrorisme, la lluita contra el crim organitzat, inclòs el tràfic de drogues, i el contraban d’éssers humans". Una incongruència, especialment l'objectiu de la lluita contra el terrorisme, tenint en compte que els talibans el primer que van fer quan van envair Kabul el passat mes d'agost va ser alliberar els potencials terroristes de l'islamisme radical que es trobaven a les presons del país.

Perquè l'entesa amb els talibans es porti a terme, Borrell detalla les cinc condicions que els posa: "L'Afganistan no pot servir de base per a l'exportació de terrorisme a altres països; respecte als drets humans, en particular els drets de les dones, l’estat de dret i la llibertat dels mitjans de comunicació; l'establiment d'un govern de transició inclusiu; l'accés gratuït a ajuda humanitària, i el compliment del compromís dels talibans sobre la marxa de ciutadans estrangers i afganesos en risc".

L'altre front obert que la UE continua prioritzant és la lluita contra el coronavirus. Borrell admet que "el virus ha canviat moltes coses. La Xina i Rússia han tingut molta influència en la diplomàcia de la mascareta i de la vacuna, és una anomalia. La lluita per la influència que es dona als països que no tenen poder. En definitiva, en tot això, Europa fa més del que diem".