No hi ha hagut sorpreses en les eleccions presidencials xilenes i José Antonio Kast ha vençut de manera clara, de manera que l'extrema dreta arribarà a la presidència de la República per primera vegada des de la restauració de la democràcia després de la dictadura d'Augusto Pinochet (1973-1989). Pinochetista reconegut i ultraliberal en l'econòmic, Kast ha obtingut el 58,1% dels vots davant del 41,8% de la seva rival, la candidata d'esquerres Jeannette Jara. En el seu primer discurs després de conèixer-se els resultats electorals, el president electe ha agraït a Déu la victòria, ha apel·lat a la unitat del país i ha promès governar per a “tots” els xilens.
Kast, de cinquanta-nou anys i nascut a Santiago, ha guanyat en les 16 regions del país, incloent-hi feus de l'esquerra com ara Valparaíso o la regió metropolitana de la capital. A on ha arrasat de manera clara és a les zones mineres del nord del país i a les zones agrícoles del sud. És la segona victòria més àmplia al país des del retorn a la democràcia el 1989, només per darrere del triomf de Michelle Bachelet sobre la conservadora Evelyn Matthei el 2013. Es tractava del tercer intent de Kast d'arribar a La Moneda, després de les derrotes electorals del 2017 i el 2021. Governarà, però, sense majoria al Legislatiu: el bloc de la dreta i ultradreta està a dos diputats de la majoria al Congrés i manté un empat amb l'esquerra al Senat.
"Res seria possible si és que no tinguéssim a Déu. I això és una cosa que no podem deixar de reconèixer. Res ocorre en la vida per als quals som de fe, que no sigui en relació directa amb Déu. I aquí cal dir que per a mi és un honor, una tremenda responsabilitat el mandat ampli que hem rebut avui dia", ha afirmat Kast aquest vespre davant dels seus. Des del faristol a la festa postelectoral, el fundador i líder del Partit Republicà xilè ha asseverat que el país ha donat un mandat clar per "un canvi real" i ha instat a sumar-se a la "recuperació i renaixement de Xile".
Kast ha reiterat les propostes que l'han portat a la presidència del país. Ha promès "restablir el respecte a la llei", contenir la immigració irregular i abordar la violència al país. "Sense seguretat no hi ha pau, sense pau no hi ha democràcia i sense democràcia no hi ha llibertat. Xile tornarà a ser lliure del crim, de l'angoixa i del temor", ha valorat qui serà el primer president pinochetista. "L'ordre no és un capritx, és justícia", ha afegit davant una multitud que onejava banderes del país. "Qui no compleixi la llei, rebrà tot el pes d'aquesta llei", ha asseverat, abans d'advertir que "els pares hauran de respondre pels danys que provoquin els seus fills" i que els joves "no poden cremar res, no poden trencar res".
L'ultra ha afirmat que la seva victòria "no és la meta, sinó el punt de partida" i ha promès que els canvis "començaran immediatament". Tanmateix, davant de les expectatives que ha aixecat el seu govern, ha avisat que "els resultats no es veuran l'endemà". En un moment del seu discurs, Kast ha demanat silenci i que no es cridés contra Jara, que va obtenir el 41,8% dels vots: "Si preval la violència i els crits és molt difícil continuar endavant, és una persona igual que nosaltres encara que pensi distint que nosaltres", ha alliçonat als seus simpatitzants. Kast també ha reconegut "el coratge" de l'exministra esquerrana per "haver pres la decisió i haver alineat els seus partidaris".
Jara admet la derrota i fa una crida a "mantenir viva" la coalició que ha encapçalat
Al seu torn, Jeannette Jara ha admès aquest diumenge la derrota electoral i ha fet una crida als seus a la unitat i a fer una oposició "propositiva, exigent i ferma". Jara ha asseverat que "la democràcia ha parlat fort i clar" i ha valorat que "en la derrota és on més s'aprèn i on més ferma ha de ser la convicció democràtica". Així, la candidata de les esquerres ha demanat "mantenir viva" la coalició "històrica" que ha encapçalat, la més amplia que s'ha fet al país des del retorn a la democràcia amb tots els partits progressistes xilens. "Continuarem junts i en peus, com sempre hem fet", ha conclòs Jara.
Per la seva part, el president sortint, l'esquerrà Gabriel Boric, ha promès facilitar el canvi de poder. Demà es reunirà amb Kast per començar a treballar en el traspàs, que serà efectiu el pròxim 11 de març. Boric ha afirmat que entregarà un "país en marxa". El president ara en funcions també ha celebrat que el país ha viscut unes eleccions "amb certeses i sense qüestionaments", que és producte de "dècades de feina" i de les "tradicions republicanes" de Xile. "La bandera xilena ens abrigalla a tots i totes, som part d'un mateix país i un mateix futur, i Xile mai es podrà construir si es pensa que es pot fer a costa d'alguns", ha conclòs Boric.
El primer president pinochetista des de la restauració de la democràcia
Advocat i exdiputat de la Unió Demòcrata Independent durant 16 anys, José Antonio Kast s'ha convertit en el primer pinochetista en arribar a la presidència de Xile des del retorn a la democràcia el 1989. És fill d'una parella d'immigrants alemanys —el seu pare vinculat al nazisme— i el seu germà, Miguel Kast, va ser ministre de Pinochet i és un dels referents del neoliberalisme al país. Amb vint-i-dos anys, quan era estudiant a la Universitat Catòlica de Xile, Kast va fer campanya per la continuïtat del general en el plebiscit sobre la continuïtat del règim. Catòlic practicant i membre de col·lectius ultraconservadors, en aquesta campanya ha evitat parlar de qüestions a les quals s'oposa com ara l'avortament o els anticonceptius. Després de la derrota electoral com a independent en les presidencials del 2017, el 2019 va fundar el Partit Republicà.
Rubio i Milei celebren; Petro avisa de "vents de la mort"
En conèixer-se la notícia, Kast ha rebut una allau de felicitacions de líders de la dreta internacional, alegres per un triomf a Xile que aguditza el gir ultra de Sud-amèrica, en línia amb els postulats del president dels Estats Units, Donald Trump. En nom de la Casa Blanca, el secretari d'Estat, Marco Rubio, ha afirmat que sota el seu lideratge, Xile impulsarà prioritats compartides com l'enfortiment de la seguretat pública, el control de la immigració il·legal i la revitalització de la relació comercial bilateral, i ha expressat la seva disposició a treballar estretament amb el futur Executiu xilè. Més efusiu, el pressent argentí, Javier Milei, amb qui Kast va dir —"compartir somnis"—, ha expressat la seva “enorme alegria” per la victòria del seu “amic” i amb qui va prometre treballar junts perquè “l'Amèrica abraci les idees de la llibertat”. També van expressar el seu desig de col·laborar i estrènyer llaços els presidents de l'Equador, Daniel Noboa, de Bolívia, Rodrigo Paz, Paraguai, Santiago Peña, i Costa Rica, Rodrigo Chaves. Des d'Europa, un dels primers a felicitar a Kast ha estat el líder de Vox, Santiago Abascal, amb qui comparteix cadira en la Conferència Política d'Acció Conservadora.
Més institucional, el president brasiler, l'esquerrà Luiz Inácio Lula da Silva, ha destacat la transparència i l'ordre del procés electoral, li ha desitjat “molt d'èxit” en el seu futur mandat i va reafirmar el compromís del Brasil d'enfortir les relacions bilaterals, així com els llaços econòmics i comercials, i de preservar a Sud-amèrica com una “zona de pau”. Un missatge neutral en la línia de la mexicana Claudia Sheinbaum. L'oposició més explícita l'ha fet el president de Colòmbia, Gustavo Petro, qui ha advertit que a Amèrica “venen els vents de la mort” i ha fet una crida als països de l'antiga Gran Colòmbia a “resistir amb l'espasa de Bolívar enlaire”.