La Unió Europea (UE) va començar aquest divendres els preparatoris per endurir les sancions contra funcionaris de Bielorússia "responsables de la falsificació" dels resultats dels comicis presidencials del passat dia 9 d'agost i de la subsegüent explosió de violència als carrers.

Els ministres d'Exteriors de la UE van acordar preparar aquestes sancions en una reunió extraordinària convocada per l'alt representant de la UE per a la Política Exterior, Josep Borrell, arran de l'agitada escena internacional en les últimes setmanes, no només a Bielorússia sinó també a la Mediterrània Oriental o el Líban.

"La Unió Europea no accepta els resultats electorals (a Bielorússia). Comença la tasca per sancionar els responsables de la violència i la falsificació", va escriure Borrell en el seu compte de Twitter després de la reunió.

Bielorússia viu des del passat dia 9 una onada de protestes contra la victòria del president, Alexandr Lukashenko (al poder des de 1994), que va ser reelegit amb el 80% dels vots en unes eleccions sobre les quals pesen sospites de frau i que han estat contestades per l'oposició.

La decisió d'imposar sancions es va adoptar de forma unànime i dona lloc a l'inici de tasques de tipus tècnic per preparar la llista de sancions; això és, seleccionar les personalitats que es veuran afectades i triar la manera i forma en què se'ls sancionaria. No hi ha un calendari definit per quan s'adoptarien aquestes sancions, que requereixen el consens total dels Veintisiete.

En l'actualitat, la Unió Europea manté amb Bielorússia un embargament d'armes i una prohibició de l'exportació de béns utilitzats per a la repressió interna, encara que va aixecar bona part del paquet de restriccions el 2016 en reconèixer "passos" d'aquest país per millorar les relacions amb el bloc comunitari.

Algunes de les mesures que són sobre la taula en aquesta ocasió i que són habituals al paquet europeu de sancions a nivell internacional són la congelació d'actius a la UE i la prohibició d'entrar en territori comunitari.

La UE, entre dues posicions

Encara que països com Àustria havien advocat per evitar la imposició de sancions i preferien instar al diàleg intern, altres com Alemanya i alguns de l'entorn geogràfic de Bielorússia, com Lituània, s'havien mostrat molt més partidaris en favor de mesures restrictives, posició que van compartir la presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, i el del Parlament Europeu, David Sassoli.