La Unió Europea vol posar fi als retards i obstacles que dificulten el trasllat de tropes i equipament a través del seu territori. Davant l’escalada de tensió amb Rússia i el creixement de la despesa militar europea, la Comissió Europea presentarà un ambiciós pla per establir un sistema de mobilitat militar harmonitzat, conegut informalment com a “Schengen militar”. L’objectiu és clar: garantir que, en una crisi, els exèrcits europeus es puguin desplaçar amb rapidesa i sense quedar atrapats en procediments administratius o limitacions logístiques.
Apostolos Tzitzikostas, comissari europeu de Transports i Turisme, defensa que la defensa del continent depèn tant dels recursos militars com de la capacitat de fer-los arribar a temps al lloc necessari. Segons ell, una xarxa logística eficient és essencial per assegurar una resposta efectiva davant qualsevol amenaça. Aquesta perspectiva ha impulsat una proposta que busca corregir dèficits que, avui dia, encara suposen un fre important per a les operacions militars europees.
Més facilitat per travessar fronteres
Un dels elements centrals del pla és la simplificació de tràmits per travessar fronteres internes. Actualment, les autoritzacions per moure unitats militars d’un país a un altre poden trigar setmanes, fins i tot mesos. La Comissió proposa que cada estat membre designi una oficina única encarregada de gestionar totes les peticions relatives al transport militar. Així es pretén posar fi a l’actual fragmentació, en què un sol moviment pot requerir contactar múltiples ministeris i autoritats.
A més, Brussel·les vol establir terminis màxims per respondre a les sol·licituds. En temps de pau, els països tindrien tres dies per aprovar o rebutjar el pas de tropes. Però, en cas d’emergència declarada pel Consell a proposta de la Comissió, el procés s’hauria de reduir a unes poques hores, i els estats, en principi, no podrien denegar-ne el pas. Aquesta excepció ha obert un debat particular en aquells països amb neutralitat militar, com Àustria, Irlanda, Malta o Xipre, especialment el primer per la seva importància geoestratègica.
Reforçar i modernitzar infraestructura
El projecte també inclou la creació d’un fons de solidaritat per a mobilitat militar. Inspirat en els mecanismes europeus de protecció civil, aquest instrument permetria disposar de mitjans com trens, ferris o avions estratègics que podrien utilitzar els estats en cas de necessitat urgent. El fons es finançaria parcialment amb contribucions voluntàries.
Una part important del pla se centra en l’adaptació de la infraestructura europea. Molts ponts, túnels, carreteres i xarxes ferroviàries no suporten el pes o les dimensions del material militar modern. La Comissió afirma que no cal construir grans obres noves, sinó reforçar i modernitzar infraestructures existents. S’han identificat més de 500 projectes prioritaris –els detalls dels quals es mantenen confidencials per motius de seguretat– que es podrien executar amb rapidesa i que estan coordinats amb les necessitats de l’OTAN.
Aquesta iniciativa arriba després d’un informe crític del Tribunal de Comptes Europeu que denunciava infrafinançament i nombrosos colls d’ampolla. Brussel·les respon amb una proposta de pressupost reforçat per al període 2028-2034, que multiplicaria per deu els fons actuals, fins als 17.000 milions d’euros. En total, la Comissió calcula que l’esforç per modernitzar la mobilitat militar podria requerir fins a 100.000 milions, sumant recursos nacionals i europeus.