La Unió Europea afronta hores decisives per evitar l’ensorrament del seu pla de finançament a Ucraïna, en un moment en què Kíiv s’està quedant sense recursos i Rússia intensifica els atacs. Aquest divendres, el canceller alemany, Friedrich Merz, es reunirà a Brussel·les amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el primer ministre belga, Bart De Wever, en un sopar privat que pretén desencallar el bloqueig polític que amenaça la credibilitat del bloc.
La reunió arriba enmig d’una oposició creixent de Bèlgica a l’ús sense precedents dels actius russos congelats per finançar un préstec massiu a Ucraïna. La proposta, impulsada per Von der Leyen, ha generat un intens debat jurídic i polític: mentre la Comissió defensa que el mecanisme és plenament legal i comptaria amb una “triple protecció” per evitar riscos per als estats membres, el govern belga alerta de possibles represàlies i litigis de Moscou.
Quants diners necessita Ucraïna?
Dues setmanes abans de la cimera clau del 18 de desembre, la UE es troba sota pressió per trobar una fórmula que permeti reunir els 90.000 milions d’euros necessaris per sostenir Ucraïna el 2026 i 2027. Aquests fons són essencials no només per mantenir les forces armades i els serveis bàsics ucraïnesos, sinó també per garantir que Kíiv pugui negociar un eventual acord de pau “des d’una posició de força”, segons Von der Leyen.
La Comissió ha posat sobre la taula dues opcions principals: endeutar-se als mercats internacionals amb garantia del pressupost comunitari –una via que alguns estats rebutgen perquè implicaria retorns futurs i exigeix unanimitat– o bé emetre un préstec col·lateralitzat amb els actius russos immobilitzats, majoritàriament custodiats a Euroclear, a Brussel·les. Aquesta segona proposta preveu que Ucraïna retornaria el finançament quan Rússia pagui les reparacions de guerra, fet que, per a alguns governs, reforçaria la pressió política i econòmica sobre el Kremlin.
A què s'oposa Bèlgica?
Tot i això, Bèlgica ha mostrat una oposició frontal. El ministre d’Afers Estrangers, Maxime Prévot, ha acusat la Comissió de no respondre “de manera satisfactòria” a les preocupacions legals del país i ha advocat per tornar a la fórmula del deute conjunt. De Wever, encara més contundent, ha advertit que confiscar actius sobirans seria un precedent sense parangó, ni tan sols durant la Segona Guerra Mundial, i ha alertat que Rússia podria exigir responsabilitats directes a Bèlgica si les sancions s’aixequessin.
En paral·lel, Merz ha volgut elevar la pressió sobre els socis europeus. En un article d’opinió publicat dijous, el canceller alemany va defensar que les decisions dels pròxims dies marcaran “el futur de la independència europea” i va instar els estats membres a enviar “un senyal inequívoc” a Moscou. Merz també va reclamar garanties perquè els riscos del pla es reparteixin equitativament segons la capacitat econòmica de cada país.
Dins i fora de Brussel·les, la percepció és que la UE no es pot permetre un fracàs. Un diplomàtic d’un estat fundador ho va resumir amb contundència: si el bloc és incapaç d’assegurar el finançament d’Ucraïna, “haurem fallat, nosaltres, i Ucraïna”.